 |
| Arribant a la plaça Espanya. |
Apassionat dels esports de fons...
diumenge, 15 de març del 2015
divendres, 27 de juny del 2014
VIII THE NORTH FACE LAVAREDO ULTRA TRAIL
Divendres, 27 de juliol. Sona el
despertador a les 4:30 del matí. Encara estic a Barcelona i tinc un
viatge llarg per arribar a Cortina d'Ampezzo. A les 13:30 hores em
trobaré amb l'Elena i l'Oriol Sibila.
 |
| Oriol i Txema. Foto Elena |
Arribo en avió a l'aeroport de Venezia
a les 8:40h i dues hores més tard, agafo un autobús que em deixa a
la capital de la la regió dels Dolomites en poc menys de 3 hores.
Durant el trajecte, un corredor italià em demana la meva
nacionalitat i em pregunta si vaig a córrer l'Ultra. Ell en italià
i jo en castellà, ens anem comunicant i desxifrant algunes
incògnites pròpies de l'idioma. El company italià m'explica amb
cert detall la cursa. Per a ell serà la seva tercera edició. Per
sobre de tot, destaca la bellesa del paisatge que trobaré al llarg
de tot el recorregut. També m'explica que fins el quilòmetre 80 la
cursa és ràpida on el trams de córrer són més nombrosos que els
trams més tècnics de caminar, però m'alerta que els darrers 30
quilòmetres són força complicats, tècnics, durs i on les forces
físiques començaran a mancar. Hores més tard, ja en cursa, els
seus consells van ser d'una gran vàlua.
 |
| Perfil altimètric de la cursa |
A la parada del bus de Cortina
d'Ampezzo em trobo amb l'Elena i l'Oriol. Aquesta parella ja porten
uns dies voltant per la zona i fent prospeccions del terreny.
Comparteixen amb mi les seves mini vacances i m'ensenyen fotos de
zones per on passa l'itinerari. Però, en aquest moment només ens
preocupa una cosa: que faci bon temps!!! L'arribada a Cortina ha
estat sota la pluja i sembla ser, pel que m'han comentat els meus
companys, que la previsió de la meteo temps durant la cursa és de
temps variable amb possibilitats de pluja. Creuem dels dits!!!
La fira del corredor, la recollida del
pitrall, les verificacions de material obligatori i la pasta party es
fan al palau de gel de Cortina, una instal·lació a on es respira
olor d'olimpíades.
 |
| Palau de gel. Pasta Party. Foto Oriol S. |
A les 23 hores del divendres 27 de
juny, 1000 participants sortim des de la plaça de Cortina d'Ampezzo
amb la intenció de completar una volta de 119 quilòmetres i 5850
metres de desnivell positiu. Tots els corredors sortim sabent que
tindrem per endavant 6 hores de foscor on la llum dels frontals ens
guiarà els primers quilòmetres de la nit.
Amb l'Oriol, decidim sortir junts. El
ritme de pujada el marco jo i amb ell li toca marcar el ritme de
baixada. La meva forma física no és tan bona com la de l'Oriol i
desconec en quin punt ens haurem de separar. He arribat a aquesta
Ultra amb poca continuïtat d'entrenament i potenciant més la
bicicleta que el córrer.
El ritme de cursa és prou bo per anar
avançant a corredors. Ens situem en el grup dels 100 primers.
 |
| Instants abans de la sortida a Cortina d'Ampezzo. Foto Elena |
 |
| Oriol i Txema, intants abans de la sortida. Foto Elena |
 |
| Oriol i Txema a la línia de sortida. Foto Elena |
La primera secció de 33 quilòmetres i
1600 metres de desnivell positiu va de Cortina d'Ampezzo fins a
Federavecchia. Triguem 4h 11 minuts. El 127 classificat. Aquest tram
el fem totalment sota la llum del frontal.
La segona secció té 15,5 quilòmetres
i un desnivell positiu de 1200 metres. Triguem 2h 44 minuts en
arribar al refugi Auronzo. Deixem d'utilitzar el frontal a l'arribar
el llac Misurina.
Un paratge espectacular on es reflexa les muntanyes del voltant. La pujada al refugi Auronzo és sostinguda i forta.
El
refugi Auronzo està al quilòmetre 48,5 de la cursa i és el punt on
l'organització, per aquells que hi vulguin, porta una bossa amb roba
de recanvi. El paisatge que es veu des del refugi és esfereïdor.
Els nostres ulls no poden captar de cop la magnitud de les muntanyes.
Ens em d'aturar unes quantes vegades a fer fotos. Sóc el 99
classificat.
El tram que fem ara va del Refugi
Auronzo fins Cimabanche. De 17,6 quilòmetres i amb un desnivell
positiu de 300 metres. La ruta comença envoltant les agulles de
Lavaredo. Tres farallons de roca espectaculars i molt fotogènics.
Són l'emblema d'aquesta Ultra Trail.
El camí ha estat obert a la neu, deixant més d'un metre a cada costat de la pista.
Aquest tram és espectacular, increïble, ens aturem a fer-nos fotos de record.
 |
| Llac Misurina. Foto Organització |
Un paratge espectacular on es reflexa les muntanyes del voltant. La pujada al refugi Auronzo és sostinguda i forta.
 |
| Rifugio Auronzo. Foto Oriol S. |
 |
| Sortint del refugi Auronzo. Foto Oriol S. |
 |
| Agulles de Lavaredo. Foto Oriol S. |
El camí ha estat obert a la neu, deixant més d'un metre a cada costat de la pista.
 |
| Camí obert a la neu. Foto Oriol S. |
Aquest tram és espectacular, increïble, ens aturem a fer-nos fotos de record.
 |
| Agulles de Lavaredo. Foto organització |
 |
| Baixada a Cimabanche. Foto Oriol S. |
La baixada a Cimabanche és llarga, força tècnica al començament i acabant en una pista molt rodadora en lleugera pujada.
 |
| Pista abans d'arribar a Cimabanche. Foto Oriol S. |
 |
| Vista des de Cimabanche. Foto Oriol S. |
 |
| Elena i Txema a l'avituallament de Cimabanche. Quilòmetre 65. Foto Oriol S. |
La propera secció de cursa va de
Cimabanche fins el Refugi Col Gallina. Aquest tram té una distància
de 28,9 quilòmetres i 1850 metres de desnivell. La sortida de
Cimabanche me l'agafo amb calma. El ritme baixa i en aquells trams on
puc trotar, les forces només em permeten caminar. Les sensacions no
són gaire bones i em plantejo ser conservador fins que torni a
recuperar bones sensacions...
En aquesta secció, durant el trajecte
trobarem una varietat de paisatges molt variats. Des de fagedes,
prats alpins, fins a resseguir una vall glacial salvatge on el camí
se l'havia emportat l'aigua d'un riu torrencial.
L'ascensió al Col dei Bos es fa per la
llarga, llarguíssima Vall de Maiga Travenanzes. Una vall glacial
espectacular i de gran bellesa.
El riu del desglaç ha esborrat el camí i en un parell d'ocasions, tenim que creuar el torrent per la part menys fonda. Arribo al control del refugi Col Gallina en la posició 95 en un temps parcial de 5h 28 minuts. Porto 14h 26 minuts de carrera. Em torno a retrobar amb l'Elena, que pacientment espera que arribi. Em comenta que fa mitja hora que ha passat l'Oriol.
 |
| Vall de Maiga Travenanzes. Foto Organització |
El riu del desglaç ha esborrat el camí i en un parell d'ocasions, tenim que creuar el torrent per la part menys fonda. Arribo al control del refugi Col Gallina en la posició 95 en un temps parcial de 5h 28 minuts. Porto 14h 26 minuts de carrera. Em torno a retrobar amb l'Elena, que pacientment espera que arribi. Em comenta que fa mitja hora que ha passat l'Oriol.
En aquest control de pas faig un bon
avituallament, demano un plat de pasta i em faig un mini entrepà
d'embotit de la comarca. Aquests aliments són un regal motivadors
que substitueixen a les monòtones barretes i begudes energètiques.
La propera secció és curta de
quilometratge i de desnivell. Van ser 7,4 quilòmetres amb 600 metres
de desnivell positiu.
La pujada fins el refugi Averau la faig sense presa, però sense pausa. Avanço i m'avancen, però la baixada és la meva creu. És realment quan me n'adono que estic tocat de cames. Mai havia tingut aquesta sensació de no poder córrer de baixada. Les meves forces són minses. Arribo al control de pas del Passo Giau en la posició 99 en 1h 58 minuts i amb un temps total de 16h 25 minuts. Arribo desmoralitzat i abatut de veure que físicament no puc respondre a fer els darrers 17 quilòmetres amb garanties físiques.
La darrera secció de 16,6 quilòmetres
i amb 300 metres de desnivell positiu van ser tot un calvari fins a
creuar la línia d'arribada al centre de Cortina d'Ampezzo.
 |
| Refugi Averau. Foto Organització |
La pujada fins el refugi Averau la faig sense presa, però sense pausa. Avanço i m'avancen, però la baixada és la meva creu. És realment quan me n'adono que estic tocat de cames. Mai havia tingut aquesta sensació de no poder córrer de baixada. Les meves forces són minses. Arribo al control de pas del Passo Giau en la posició 99 en 1h 58 minuts i amb un temps total de 16h 25 minuts. Arribo desmoralitzat i abatut de veure que físicament no puc respondre a fer els darrers 17 quilòmetres amb garanties físiques.
 |
| Passo Giau. Foto Organització |
 |
| Cinque Torri. Foto Organització |
Creuo la línia d'arribada i aturo el
crono amb un temps de 20h 08 minuts de les 31h límit i quedant el
148è classificat de 1000 participants.
Sens dubte ha estat la millor Ultra
Trail de totes les que he participat. Una organització perfecta, un
recorregut preciós i amb un paisatge únic, passant pels llocs més
emblemàtics dels Dolomites. Una ultra a on fins el quilòmetre 80 de
carrera pots córrer més que caminar però amb 30 quilòmetres
finals força complicats, tècnics i exigents físicament. Vaig
arribar a aquesta Ultra curt d'entrenament, amb pocs quilòmetres a
les cames i amb poca preparació. Hagés necessitat un mes més per
poder preparar millor la cursa, però a pesar d'aquestes dificultats
físiques, hem quedo amb el bon record del recorregut, de poder
compartir els primers 65 quilòmetres amb l'Oriol, de l'assistència
fantàstica de l'Elena. Sou una parella formidable!!
 |
| Entrant a la meta a Cortina d'Ampezzo. Foto Oriol S. |
Estic convençut que hi tornaré....
Vull agraïr la gran feina realitzada pel podòleg i amic Enric Violan, sense la seva ajuda no hagés estat possible finalitzar aquesta cursa. 15 dies abans de l'ultra, participant a la Marxa de Cap de Rec, em vaig lessionar en un peu i gràcies a l'Enric vaig poder córrer amb garanties de poder-la acabar.
Iñaki, aquesta Ultra va dedicada a tu.
Durant els 119 quilòmetres he tingut molta estona de pensar i de
reviure molts moments compartits amb tu en d'altres Ultres.
 |
| Iñaki i Txema a Cavalls del Vent 2012. Foto Enric Violan |
dilluns, 20 de gener del 2014
divendres, 17 de gener del 2014
VII LA SANSI DE VILADECANS
 |
| Fotografia J. Vico |
El passat diumenge 22 de desembre vaig
participar a la darrera cursa de l'any 2013, la Sansi de Viladecans.
Aquesta prova atlètica de 5 quilòmetres va aglutinar a 1900
participants.
 |
| Fotografia J. Vico |
El recorregut d'aquesta edició va ser
modificat, fent-lo més ràpid, envers d'altres edicions. A mi
personalment no em va beneficiar en millorar la marca ja que vaig fer
10 segons més respecte a la marca de l'any passat. Coses de
l'edat...
 |
| Fotografia de J. Asensi |
El crono el vaig aturar amb un temps de
00:18:49, quedant el 121è classificat de la general i el 43 de la
meva categoria.
 |
| Fotografia de J. Vico |
dijous, 9 de gener del 2014
CROS TRES TURONS
El diumenge 1 de desembre vaig participar al Cros Tres Turons. Una cursa de muntanya de 10,86 quilòmetres i amb un desnivell acumulat positiu de 568 metres. |
| Amb els companys del C.A.R |
Tal i com anunciava el seu títol, la cursa ens va fer pujar als turons del Carmel, de la Creueta del Coll i de la Rovira. Amb un recorregut original i únic que anava a buscar el màxim dels camins no asfaltats (75%), però sense poder deixar a banda un considerable desnivell. Un puja i baixa constant...
El primer control de pas estava situat en el turó del Carmel,quilòmetre 2,33; el segon control de pas estava situat en el quilòmetre 5,27, al turó de la Creueta del Coll i el tercer i darrer control estava al turó de la Rovira, en el quilòmetre 7,53.
dimecres, 27 de novembre del 2013
III MARATÓ DEL MONTSENY
El
passat 11 de novembre vaig participar a la III Marató del Montseny.
La inscripció la vaig tenir que formalitzar amb molta antelació per
por de quedar-me sense pitrall. De fet, en poques setmanes, es van
exhaurir totes les inscripcions. Tot un èxit per part dels
organitzadors...
 |
| Instants abans del treta de sortida. Foto Javier Agustín |
Minuts
abans de la sortida és aquell moment de desitjar-nos sort i saludar
a vells companys i companyes d'aventures. 1000 participants estem
impacients de sentir el tret de sortida. És la primera vegada que hi
participo i no tinc cap referència sobre l'horari que aturaré el
crono...
 |
| Perfil de la cursa |
El tret
de sortida és a les 8:00h del matí a la Plaça Major de Sant Esteve
de Palautordera. L'organització ens dona un temps màxim de 8 hores
per poder completar els 42 quilòmetres i els 2700 metres de
desnivell positiu.
 |
| Recorregut de la III Marató del Montseny |
 |
| Els primers metres de la cursa per dins dels poble de Sant Esteve. Foto El 9 nou.cat |
Els
primers metres de la cursa es fan per l'interior del poble de Sant
Esteve. Són ràpids i ajuden a que el gran grup de
corredors s'estiri.
 |
| Pels carrers de Sant Esteve de Palautordera. Foto Ona Sánchez |
 |
| Arribant a l'avituallament de les Feixes del Vilar. Foto Sergi Grifol |
Quilòmetre
16,23. Avituallament Hotel Sant Bernat. 843 metres. 01:40.00. En
aquest punt em trobo amb la Carme i la Rosa A. que estan esperant a
l'Enric A.
Fins aquí he estat seguint el ritme de la primera fémina,
la Mercedes Arcos, que hores més tard creuaria la línia d'arribada
en primera posició de categoria femenina. Va ser tot un plaer veure
amb quina facilitat corria per la muntanya sense donar sensació de
fatiga i cansament. De fet, ella no va tenir necessitat d'aturar-se a
l'avituallament de Sant Bernat, cosa que jo si que ho vaig fer i vaig
perdre la seva pista.
 |
| Arribant a Sant Bernat darrera de la primera classificada. Foto Rosa Amorós |
 |
| Arribant a l'avituallament de l'Hotel Sant Bernat. Foto Pedro Loshuertos |
 |
| Arribant al Coll de les Agudes. Foto Sergi Grífol. |
A partir
d'aquest punt és on comença la primera pujada exigent i més llarga
de tot el recorregut. En 3,34 quilòmetres l'itinerari remunta 811
metres de desnivell positiu. Gairebé no hi ha cap descans, però a
canvi ens dona la possibilitat de gaudir d'unes formidables vistes
del Parc del Montseny i contemplar el que queda de recorregut fins el
seu punt més alt que és el Turó de l'Home.
 |
| Pujant al Coll de les Agudes. Foto Marc P. G. |
La pujada finalitza al Turó de la Bandera, que està uns centenars de metres per sota del cim del Matagalls. És el quilòmetre 19,57 a 1654 metres. Passo en un temps de 2:34.00. A partir d'aquest punt, fins el coll de les Agudes, fins els proper avituallament a Sant Marçal, hi ha un dels trams més bonics, espectaculars i sorprenents de tota la cursa. El recorregut s'endinsa a una densa fageda on les seves fulles fan una llarga catifa natural. Aquest tram és, pràcticament tot, de baixada i molt ràpid.
 |
| Pujant al Coll de les Agudes. Foto Marc P. G. |
Quilòmetre
23,24. Avituallament de Sant Marçal. 1106 metres. Porto 2:56.40 de
cursa i estic preparat per afrontar la segona pujada de la cursa. En
4,68 quilòmetres guanyem 541 metres de desnivell positiu, per un
corriol força sinuós i amb poques possibilitats de descans. Amb
paciència vaig guanyant alçada, cada cop estan més a prop els
crits d'ànims del públic que està situat al Coll, a pocs metres
del cim de les Agudes.
El Coll de les Agudes està en el punt quilomètric 27,92 i a 1647 metres. Ara només queda afrontar la darrera pujada al cim del Turó de l'Home.
 |
| Tram carener després del Coll de les Agudes. Foto Ángel Enguita |
Torno a
passar pels avituallaments de les Feixes del Vilar i el de
Mosqueroles, però amb més quilòmetres... A partir del darrer
avituallament l'itinerari és sinuós i creua el riu Tordera tres
cops i passa per la base del castell de Montclús. Els últims quilòmetres se'n van fer molt llargs i el ritme de carrera va baixar,
suficient per ser passat per corredors que a la baixada jo els havia
avançat.
 |
| Aturant el cronòmetre en 5h 32 minuts 19 segons. Foto organització |
Els
darrers metres de la cursa són especialment emocionants. La plaça
Major de Sant Esteve de Palautordera està plena de gent. Hi ha molta
animació. El ritme de la música de la batucada m'acompanya fins a
creuar la línia d'arribada. Aturo el cronòmetre en un temps de
5:32.19. Quedant el 76 classificat de 1000 participants i el 18 classificat de la meva categoria.
Un cop he creuat la meta i
després de recuperar les forces... ara ja sé el per què de l'èxit
d'aquesta Marató i el motiu de que tanquin inscripcions mesos abans
del dia de la prova. Les raons son aquestes:
- La
cursa es desenvolupa íntegrament pel Parc Natural del Montseny,
espai protegit i reserva de la Biosfera. Només per aquesta raó ja
és un bon motiu per a participar-hi. La tardor al Montseny és
sorprenent...
- El 85%
del seu recorregut és per corriols i el 15% restant per pista de
terra.
- El
recorregut està molt bé senyalitzat i és impossible dubtar per on
va el recorregut.
- L'organització i els voluntaris fan una tasca excel·lent. Col·laboren a que els corredors puguem gaudir del trail running.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)