Participar a la Behòbia és sinònim de passar-t'ho bé, de gaudir del recorregut, del bon ambient, de l'escalfor d'un públic nombrós, d'una espectacular arribada i d'una boníssima organització, aspectes que són sens dubte les claus de l'èxit anual d'aquesta gran cursa.
En aquesta 47è edició l'organització va tancar les inscripcions a l'arribar a 23.106 corredors, però només 19.800 (3.500 catalans) van córrer la cursa, fent que amb aquestes xifres la B/SS fóssin de rècord en quant a participants i de rècord envers a la presència de més de 60.000 personés, situades al lateral, que ens van animar des de la sortida a Behobia fins l'arribada a la capital guipuscoana.
La Behobia/San Sebastian d'aquest any es recordarà pel bon temps i per temperatures poc habituals en aquesta època de l'any. El termòmetre va arribar a marcar una temperatura de 20ºC. Altes temperatures que ens va perjudicar per assolir una bona marca. La platja de la Concha, un cop va finalitzar la cursa, estava plena d'espontanis corredors/banyistes al més pur estil d'un dia de platja del mes d'agost.
Al llarg de la setmana l'organització ja ens va avisar que s'esperaven temperatures que ens podria perjudicar i ens va enviar missatges de recomanació sobre la importància de la hidratació i de no menysprear els avituallaments líquids de la cursa. Us puc assegurar que durant la cursa vaig observar multitud de corredors i corredores tombats a la cuneta amb clars símptomes de deshidratació i d'altres que un cop creuada la línia d'arribada necessitaven assistència sanitària i hospitalària.
La Behobia-San Sebastian és una cursa amb un recorregut força exigent amb tres pujades, dues d'importants alts com els de Gaintxurizketa (km 8) i l'Alto de Miracruz (km 17). Al llarg del recorregut també trobaràs diverses pujades i baixades que cal tenir en compte a l'hora de regular l'esforç. El desnivell acumulat positiu és de 190 metres i el desnivell acumulat negatiu és de 184 metres.
La cursa, quilòmetre a quilòmetre:
Quilòmetre 0. Sortida del barri de Behobia. Segons la marca personal que acreditaves, l'organització havia disposat de diferents zones acotades on et col·locava en un calaix de sortida. Per aquesta edició l'organització tenia en compte les marques acreditades d'edicions anterios de la B/SS. En el meu cas vaig acreditar la marca 1h24:45 de l'any 2008, assignant-me el dorsal de color verd que sortia a les 11:02 des del tercer calaix. En total hi havien 15 calaixos que sortien a diferents intervals de temps. Pacto un treball d'equip amb el company Toni de las Heras. Ell tirarà de mi en el pla i jo d'ell a les pujades. Farem un bon equip!!!
Per megafonia tenim el plaer de sentir paraules en català i música dels Manels, els Gossos, entre d'altres. Els 3500 corredors/es vinguts de Catalunya tenim un tracte preferent per part de l'organització. Tot un detall. Els minuts d'escalfament es fan llargs i l'ambient és de companyonia atlètica.
Tret de sortida! Deixem endarrere el petit barri irunés de Behobia. La cursa ha començat!!
Quilòmetre 1. (4,09) Recta de sortida que va paral·lel junt el riu Bidasoa. Totalment pla.
Quilòmetre 2. (4,08) Avinguda de Navarra de Irun. La cursa travessa el centre de la ciutat d'Irun. Carrers amb moltíssima animació de públic. Trobem la primera pujada d'uns 200 metres.
Quilòmetre 3. (4,13) En pujada el primer tram, uns 300 metres, i després petites pujades i baixades per Ventas de Irún. Zona de tobogans trencacames. El ritme lent de pujada ho recuperes i el guanyes baixant.
Quilòmetre 4. (4,05) En lleugera baixada i sortint de Irún.
Quilòmetre 5. (3,52) En baixada i desprès pla. Primer parcial a 00:20:28 i el 1796 classificat de la general.
Quilòmetre 6. ( 4,28) Comença la pujada a l'Alt de Gaintxurizketa. Petit desnivell.
Quilòmetre 7. (4,09) Pujada forta a l'Alt de Gaintxurizketa. Seguim amb el treball d'equip i a les pujades avancem a força corredors. Estem en un punt quilomètric força exigent. La pujada sembla una etapa Pirenaica del Tour de França.
Quilòmetre 8. ( 4,56) Darrers metres de la pujada a l'Alt de Gaintxurizketa i inici de la zona de tobogans (pujades de 50 a 100 metres de llarg) de la carretera de Lezo. Tram lent de cursa. Abans de la sortida havíem pactat anar tranquils fins aquí i intentar incrementar el ritme fins el final de cursa.
Quilòmetre 9. ( 4,16) Zona de tobogans de la carretera de Lezo.
Quilòmetre 10. (3,53) Zona de tobogans de la carretera de Lezo. Trencacames. Ens trobem amb el Jesús Leotado, un animador de luxe i un grandíssim corredor del nostre club. El crono marca 00:42:13 i 1556 classificat de la general. La calor apreta!
Quilòmetre 11. (4,11) Darrera pujada de tobogans i baixada a Lezo.
Quilòmetre 12. (4,11) Pla amb una petita pujada, i després baixada cap a l'accés del Port de Pasajes. Molta animàció.
Quilòmetre 13. (4,08) Port de Pasajes. Totalment pla. Cal anar en compte amb el terra una mica irregular, amb encreuaments de vies del tren. És el tram més lleig i monòton de tota la cursa.
Quilòmetre 14. (4,02) Recta llarga del Port de Pasajes. Totalment pla. Continuem per un tram poc agraït per córrer.
Quilòmetre 15. (4,48) Darrer tram del Port de Pasajes. Totalment pla. Tercer parcial a 01:03:36 i 1513 classificat de la general. El ritme a baixat. La calor apreta i el cansament comença a manifestar-se. En Toni comenta que a la darrera pujada no em podrà seguir el ritme i diu que marxi sol. La meva resposta és intentar anar junts fins l'arribada.
Quilòmetre 16. (4,07) Travessia del barri Trintxerpe. Comença la curta i dura, duríssima, pujada a l'Alt de Miracruz. Molta animació. Impossible aturar-se. És emocionant veure tantíssim públic. Els ànims de la gent ens impulsen a fer una pujada amb forces. Avancem a un munt de corredors. Les cames em comencen a fer figa. Uff!! Quines ganes d'arribar a dalt!!
Quilòmetre 17. ( 4,55) Alt de Miracruz. Final de la forta pujada i començament de la baixada per l'Avinguda de Ategorrieta, cap a Donosti. Ara soc jo qui li diu a en Toni que marxi. Em falten les forces i d'afluixar una mica i deixar que marxi en meu company. Intento no perdre'l de vista. En Marcel Zamora em dona ànims. Per a mi és un privilegi rebre aquests crits personalitzats per part d'un campió com en Marcel.
Quilòmetre 18. (4,26) Tram final de baixada amb direcció del barri de Gros i recta cap a la platja de la Zurriola per l'Avinguda de Navarra, en lleugera pujada a la seva primera meitat. Em costa tornar agafar el ritme de cursa. Passadís d'espectadors ja contínuo fins la meta. Estic tocat i amb moltes ganes d'arribar. Em mentalitzo a patir una mica més. Espectacular l'ambient. Increïble la quantitat de gent animant.
Quilòmetre 19. (3,51) Recta final. Avinguda de la Zurriola. Palau de Congressos del Kursal, Pont del Kursal i Alameda del Boulevard. Moltíssim públic, música i moltíssima animació. Em trobo amb la Gemma i la resta de companyes del grup. Crits d'ànims. Uff, estic fet pols...
Quilòmetre 20. ( 4,30) META. Alameda del Boulevard a l'alçada del carrer Garibay. Arribada vibrant. Aturo el crono amb un temps de 01:25:28 fent el 1513 classificat de la general i el 436 de la meva categoria.
Acabo la cursa amb un mal regust de boca. Fa tres anys vaig fer millor temps i pensava que en aquesta edició milloria la meva marca personal. Però no vaig comptar amb un altre adversari: les altes temperatures. Les marques de la resta de companys també no van ser tant bones com en altres ocasions. Tots vàrem coincidir que no va ser fàcil córrer amb una temperatura de 20ºC i amb un risc elevat de deshidratació.
La Behobia-San Sebastian és una cursa que tot corredor popular hauria de fer per entendre el que significa. És una cursa on tindrem el plaer de descobrir moltíssimes sensacions, sentiments i il·lusions d'un poble que fa una excel·lent acollida a milers de corredors. Els corredors ens sentirem com veritables professionals de l'atletisme pels detalls que ens ofereix l'organització i per les veritables muralles de públic que ens animaran durant tota la cursa. Costa d'explicar i d'imaginar, només cal viure-ho en primera persona.
Video. Txema Colomer
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada