diumenge, 15 de març del 2015

37a MARATÓ DE BARCELONA





Arribant a la plaça Espanya.

divendres, 27 de juny del 2014

VIII THE NORTH FACE LAVAREDO ULTRA TRAIL


Divendres, 27 de juliol. Sona el despertador a les 4:30 del matí. Encara estic a Barcelona i tinc un viatge llarg per arribar a Cortina d'Ampezzo. A les 13:30 hores em trobaré amb l'Elena i l'Oriol Sibila.
Oriol i Txema. Foto Elena
Arribo en avió a l'aeroport de Venezia a les 8:40h i dues hores més tard, agafo un autobús que em deixa a la capital de la la regió dels Dolomites en poc menys de 3 hores. Durant el trajecte, un corredor italià em demana la meva nacionalitat i em pregunta si vaig a córrer l'Ultra. Ell en italià i jo en castellà, ens anem comunicant i desxifrant algunes incògnites pròpies de l'idioma. El company italià m'explica amb cert detall la cursa. Per a ell serà la seva tercera edició. Per sobre de tot, destaca la bellesa del paisatge que trobaré al llarg de tot el recorregut. També m'explica que fins el quilòmetre 80 la cursa és ràpida on el trams de córrer són més nombrosos que els trams més tècnics de caminar, però m'alerta que els darrers 30 quilòmetres són força complicats, tècnics, durs i on les forces físiques començaran a mancar. Hores més tard, ja en cursa, els seus consells van ser d'una gran vàlua.
Perfil altimètric de la cursa
A la parada del bus de Cortina d'Ampezzo em trobo amb l'Elena i l'Oriol. Aquesta parella ja porten uns dies voltant per la zona i fent prospeccions del terreny. Comparteixen amb mi les seves mini vacances i m'ensenyen fotos de zones per on passa l'itinerari. Però, en aquest moment només ens preocupa una cosa: que faci bon temps!!! L'arribada a Cortina ha estat sota la pluja i sembla ser, pel que m'han comentat els meus companys, que la previsió de la meteo temps durant la cursa és de temps variable amb possibilitats de pluja. Creuem dels dits!!!

La fira del corredor, la recollida del pitrall, les verificacions de material obligatori i la pasta party es fan al palau de gel de Cortina, una instal·lació a on es respira olor d'olimpíades.
Palau de gel. Pasta Party. Foto Oriol S.
A les 23 hores del divendres 27 de juny, 1000 participants sortim des de la plaça de Cortina d'Ampezzo amb la intenció de completar una volta de 119 quilòmetres i 5850 metres de desnivell positiu. Tots els corredors sortim sabent que tindrem per endavant 6 hores de foscor on la llum dels frontals ens guiarà els primers quilòmetres de la nit.
Instants abans de la sortida a Cortina d'Ampezzo. Foto Elena
Oriol i Txema, intants abans de la sortida. Foto Elena
Amb l'Oriol, decidim sortir junts. El ritme de pujada el marco jo i amb ell li toca marcar el ritme de baixada. La meva forma física no és tan bona com la de l'Oriol i desconec en quin punt ens haurem de separar. He arribat a aquesta Ultra amb poca continuïtat d'entrenament i potenciant més la bicicleta que el córrer.
Oriol i Txema a la línia de sortida. Foto Elena
El ritme de cursa és prou bo per anar avançant a corredors. Ens situem en el grup dels 100 primers.

La primera secció de 33 quilòmetres i 1600 metres de desnivell positiu va de Cortina d'Ampezzo fins a Federavecchia. Triguem 4h 11 minuts. El 127 classificat. Aquest tram el fem totalment sota la llum del frontal.

La segona secció té 15,5 quilòmetres i un desnivell positiu de 1200 metres. Triguem 2h 44 minuts en arribar al refugi Auronzo. Deixem d'utilitzar el frontal a l'arribar el llac Misurina. 
Llac Misurina. Foto Organització

Un paratge espectacular on es reflexa les muntanyes del voltant. La pujada al refugi Auronzo és sostinguda i forta. 
Rifugio Auronzo. Foto Oriol S.
El refugi Auronzo està al quilòmetre 48,5 de la cursa i és el punt on l'organització, per aquells que hi vulguin, porta una bossa amb roba de recanvi. El paisatge que es veu des del refugi és esfereïdor. 

Els nostres ulls no poden captar de cop la magnitud de les muntanyes. Ens em d'aturar unes quantes vegades a fer fotos. Sóc el 99 classificat.
Sortint del refugi Auronzo. Foto Oriol S.
El tram que fem ara va del Refugi Auronzo fins Cimabanche. De 17,6 quilòmetres i amb un desnivell positiu de 300 metres. La ruta comença envoltant les agulles de Lavaredo. Tres farallons de roca espectaculars i molt fotogènics. Són l'emblema d'aquesta Ultra Trail. 
Agulles de Lavaredo. Foto Oriol S.

El camí ha estat obert a la neu, deixant més d'un metre a cada costat de la pista. 
Camí obert a la neu. Foto Oriol S.

Aquest tram és espectacular, increïble, ens aturem a fer-nos fotos de record. 
Agulles de Lavaredo. Foto organització
El temps de cursa no importa i volem gaudir uns instants contemplant aquesta meravella de la natura. 
Baixada a Cimabanche. Foto Oriol S.

La baixada a Cimabanche és llarga, força tècnica al començament i acabant en una pista molt rodadora en lleugera pujada. 
Pista abans d'arribar a Cimabanche. Foto Oriol S.
Les sensacions físiques i el ritme de carrera no són bons. Arribem en un temps de 2h01min. El 93 classificat de la general.

Vista des de Cimabanche. Foto Oriol S.
Arribo a Cimabanche amb les forces una mica tocades. Portem 65 quilòmetres, 3100 mts D+ acumulat i 8h58minuts de cursa. 
Elena i Txema a l'avituallament de Cimabanche. Quilòmetre 65. Foto Oriol S.
Ens trobem amb l'Elena, ens està fent l'assistència i és un alicient trobar-nos amb gent coneguda. A Cimabanche serà la primera aturada llarga que faig i aprofito per menjar algun aliment sòlid i deixar per una estona les barretes i els gels. L'Oriol porta un ritme de cursa millor que el meu i decidim separar-nos. Vaig arribar a aquesta cursa curt d'entrenament i això serà la meva tortura a partir d'ara fins a creuar la línia d'arribada. Em queden per davant 54 quilòmetres i me'ls he d'agafar amb calma...


La propera secció de cursa va de Cimabanche fins el Refugi Col Gallina. Aquest tram té una distància de 28,9 quilòmetres i 1850 metres de desnivell. La sortida de Cimabanche me l'agafo amb calma. El ritme baixa i en aquells trams on puc trotar, les forces només em permeten caminar. Les sensacions no són gaire bones i em plantejo ser conservador fins que torni a recuperar bones sensacions...

En aquesta secció, durant el trajecte trobarem una varietat de paisatges molt variats. Des de fagedes, prats alpins, fins a resseguir una vall glacial salvatge on el camí se l'havia emportat l'aigua d'un riu torrencial.

L'ascensió al Col dei Bos es fa per la llarga, llarguíssima Vall de Maiga Travenanzes. Una vall glacial espectacular i de gran bellesa. 
Vall de Maiga Travenanzes. Foto Organització

El riu del desglaç ha esborrat el camí i en un parell d'ocasions, tenim que creuar el torrent per la part menys fonda. Arribo al control del refugi Col Gallina en la posició 95 en un temps parcial de 5h 28 minuts. Porto 14h 26 minuts de carrera. Em torno a retrobar amb l'Elena, que pacientment espera que arribi. Em comenta que fa mitja hora que ha passat l'Oriol.
En aquest control de pas faig un bon avituallament, demano un plat de pasta i em faig un mini entrepà d'embotit de la comarca. Aquests aliments són un regal motivadors que substitueixen a les monòtones barretes i begudes energètiques.

La propera secció és curta de quilometratge i de desnivell. Van ser 7,4 quilòmetres amb 600 metres de desnivell positiu.
 
Refugi Averau. Foto Organització

La pujada fins el refugi Averau la faig sense presa, però sense pausa. Avanço i m'avancen, però la baixada és la meva creu. És realment quan me n'adono que estic tocat de cames. Mai havia tingut aquesta sensació de no poder córrer de baixada. Les meves forces són minses. Arribo al control de pas del Passo Giau en la posició 99 en 1h 58 minuts i amb un temps total de 16h 25 minuts. Arribo desmoralitzat i abatut de veure que físicament no puc respondre a fer els darrers 17 quilòmetres amb garanties físiques.
Passo Giau. Foto Organització
La darrera secció de 16,6 quilòmetres i amb 300 metres de desnivell positiu van ser tot un calvari fins a creuar la línia d'arribada al centre de Cortina d'Ampezzo. 
Cinque Torri. Foto Organització
Les meves cames no responen i aquesta secció és pràcticament tot en baixada. He de caminar i deixar que m'avanci corredors i corredores que hores abans jo els havia guanyat la posició. He de fer un acte de resignació i oblidar-me de fer qualsevol marca. Només m'importa arribar i oblidar-me d'aquest calvari. L'Elena i l'Oriol m'esperen a la línia d'arribada. Aquesta secció l'ha he fet en 3h 42 minuts, 1h i 15 minuts més tard del que m'havia marcat. Un calvari!!!

Creuo la línia d'arribada i aturo el crono amb un temps de 20h 08 minuts de les 31h límit i quedant el 148è classificat de 1000 participants.
Entrant a la meta a Cortina d'Ampezzo. Foto Oriol S.
Sens dubte ha estat la millor Ultra Trail de totes les que he participat. Una organització perfecta, un recorregut preciós i amb un paisatge únic, passant pels llocs més emblemàtics dels Dolomites. Una ultra a on fins el quilòmetre 80 de carrera pots córrer més que caminar però amb 30 quilòmetres finals força complicats, tècnics i exigents físicament. Vaig arribar a aquesta Ultra curt d'entrenament, amb pocs quilòmetres a les cames i amb poca preparació. Hagés necessitat un mes més per poder preparar millor la cursa, però a pesar d'aquestes dificultats físiques, hem quedo amb el bon record del recorregut, de poder compartir els primers 65 quilòmetres amb l'Oriol, de l'assistència fantàstica de l'Elena. Sou una parella formidable!!

Estic convençut que hi tornaré....

Vull agraïr la gran feina realitzada pel podòleg i amic Enric Violan, sense la seva ajuda no hagés estat possible finalitzar aquesta cursa. 15 dies abans de l'ultra, participant a la Marxa de Cap de Rec, em vaig lessionar en un peu i gràcies a l'Enric vaig poder córrer amb garanties de poder-la acabar.

Iñaki, aquesta Ultra va dedicada a tu. Durant els 119 quilòmetres he tingut molta estona de pensar i de reviure molts moments compartits amb tu en d'altres Ultres.
Iñaki i Txema a Cavalls del Vent 2012. Foto Enric Violan


dilluns, 20 de gener del 2014

IMPRESSIONANT...


divendres, 17 de gener del 2014

VII LA SANSI DE VILADECANS

Fotografia J. Vico
El passat diumenge 22 de desembre vaig participar a la darrera cursa de l'any 2013, la Sansi de Viladecans. Aquesta prova atlètica de 5 quilòmetres va aglutinar a 1900 participants.
Fotografia J. Vico
El recorregut d'aquesta edició va ser modificat, fent-lo més ràpid, envers d'altres edicions. A mi personalment no em va beneficiar en millorar la marca ja que vaig fer 10 segons més respecte a la marca de l'any passat. Coses de l'edat...
Fotografia de J. Asensi
El crono el vaig aturar amb un temps de 00:18:49, quedant el 121è classificat de la general i el 43 de la meva categoria.
Fotografia de J. Vico

dijous, 9 de gener del 2014

CROS TRES TURONS


 El diumenge 1 de desembre vaig participar al Cros Tres Turons. Una cursa de muntanya de 10,86 quilòmetres i amb un desnivell acumulat positiu de 568 metres.




Amb els companys del C.A.R
Tal i com anunciava el seu títol, la cursa ens va fer pujar als turons del Carmel, de la Creueta del Coll i de la Rovira. Amb un recorregut original i únic que anava a buscar el màxim dels camins no asfaltats (75%), però sense poder deixar a banda un considerable desnivell. Un puja i baixa constant...


El primer control de pas estava situat en el turó del Carmel,quilòmetre 2,33; el segon control de pas estava situat en el quilòmetre 5,27, al turó de la Creueta del Coll i el tercer i darrer control estava al turó de la Rovira, en el quilòmetre 7,53.

Vaig creuar la línia d'arriba en un temps de 00:59:07, quedant el 32 classificat de 400 participants.








dimecres, 27 de novembre del 2013

III MARATÓ DEL MONTSENY


El passat 11 de novembre vaig participar a la III Marató del Montseny. La inscripció la vaig tenir que formalitzar amb molta antelació per por de quedar-me sense pitrall. De fet, en poques setmanes, es van exhaurir totes les inscripcions. Tot un èxit per part dels organitzadors... 
Instants abans del treta de sortida. Foto Javier Agustín
Minuts abans de la sortida és aquell moment de desitjar-nos sort i saludar a vells companys i companyes d'aventures. 1000 participants estem impacients de sentir el tret de sortida. És la primera vegada que hi participo i no tinc cap referència sobre l'horari que aturaré el crono...

Perfil de la cursa
El tret de sortida és a les 8:00h del matí a la Plaça Major de Sant Esteve de Palautordera. L'organització ens dona un temps màxim de 8 hores per poder completar els 42 quilòmetres i els 2700 metres de desnivell positiu.
Recorregut de la III Marató del Montseny
Els primers metres de la cursa per dins dels poble de Sant Esteve. Foto El 9 nou.cat

Els primers metres de la cursa es fan per l'interior del poble de Sant Esteve. Són ràpids i ajuden a que el gran grup de corredors s'estiri.
Pels carrers de Sant Esteve de Palautordera. Foto Ona Sánchez
 Quilòmetre 4,54. Avituallament de Mosqueroles. 459 metres d'alçada. 00:23.20. A partir d'aquest punt, els trams de pista i de corriol es van alternant. Però amb un denominador comú, sempre en sentit ascendent.
Els quilòmetres i els avituallaments van caient... Quilòmetre 8,38. Avituallament Feixes del Vilar. 788 metres. 00:53.20. Quilòmetre 14,34. Avituallament Càmping de les Illes. 835 metres. 01:28.00.

Arribant a l'avituallament de les Feixes del Vilar. Foto Sergi Grifol
Quilòmetre 16,23. Avituallament Hotel Sant Bernat. 843 metres. 01:40.00. En aquest punt em trobo amb la Carme i la Rosa A. que estan esperant a l'Enric A. 
Arribant a Sant Bernat darrera de la primera classificada. Foto Rosa Amorós
Fins aquí he estat seguint el ritme de la primera fémina, la Mercedes Arcos, que hores més tard creuaria la línia d'arribada en primera posició de categoria femenina. Va ser tot un plaer veure amb quina facilitat corria per la muntanya sense donar sensació de fatiga i cansament. De fet, ella no va tenir necessitat d'aturar-se a l'avituallament de Sant Bernat, cosa que jo si que ho vaig fer i vaig perdre la seva pista.
Arribant a l'avituallament de l'Hotel Sant Bernat. Foto Pedro Loshuertos
Arribant al Coll de les Agudes. Foto Sergi Grífol.
A partir d'aquest punt és on comença la primera pujada exigent i més llarga de tot el recorregut. En 3,34 quilòmetres l'itinerari remunta 811 metres de desnivell positiu. Gairebé no hi ha cap descans, però a canvi ens dona la possibilitat de gaudir d'unes formidables vistes del Parc del Montseny i contemplar el que queda de recorregut fins el seu punt més alt que és el Turó de l'Home.


Pujant al Coll de les Agudes. Foto Marc P. G.

La pujada finalitza al Turó de la Bandera, que està uns centenars de metres per sota del cim del Matagalls. És el quilòmetre 19,57 a 1654 metres. Passo en un temps de 2:34.00. A partir d'aquest punt, fins el coll de les Agudes, fins els proper avituallament a Sant Marçal, hi ha un dels trams més bonics, espectaculars i sorprenents de tota la cursa. El recorregut s'endinsa a una densa fageda on les seves fulles fan una llarga catifa natural. Aquest tram és, pràcticament tot, de baixada i molt ràpid.


Pujant al Coll de les Agudes. Foto Marc P. G.
Quilòmetre 23,24. Avituallament de Sant Marçal. 1106 metres. Porto 2:56.40 de cursa i estic preparat per afrontar la segona pujada de la cursa. En 4,68 quilòmetres guanyem 541 metres de desnivell positiu, per un corriol força sinuós i amb poques possibilitats de descans. Amb paciència vaig guanyant alçada, cada cop estan més a prop els crits d'ànims del públic que està situat al Coll, a pocs metres del cim de les Agudes.







El Coll de les Agudes està en el punt quilomètric 27,92 i a 1647 metres. Ara només queda afrontar la darrera pujada al cim del Turó de l'Home.
Tram carener després del Coll de les Agudes. Foto Ángel Enguita
El recorregut ressegueix la carena i ascendeix al punt més alt de la cursa i del Parc Natural del Montseny, el Turó de l'Home de 1706 metres. És el punt quilomètric 29,80 i porto 4:10.20 de cursa. A partir d'aquest punt em queda una llarg descens d'uns 12 quilòmetres en el que davallaré 1472 metres fins la línia d'arribada.

Torno a passar pels avituallaments de les Feixes del Vilar i el de Mosqueroles, però amb més quilòmetres... A partir del darrer avituallament l'itinerari és sinuós i creua el riu Tordera tres cops i passa per la base del castell de Montclús. Els últims quilòmetres se'n van fer molt llargs i el ritme de carrera va baixar, suficient per ser passat per corredors que a la baixada jo els havia avançat.


Aturant el cronòmetre en 5h 32 minuts 19 segons. Foto organització

Els darrers metres de la cursa són especialment emocionants. La plaça Major de Sant Esteve de Palautordera està plena de gent. Hi ha molta animació. El ritme de la música de la batucada m'acompanya fins a creuar la línia d'arribada. Aturo el cronòmetre en un temps de 5:32.19. Quedant el 76 classificat de 1000 participants i el 18 classificat de la meva categoria.

Un cop he creuat la meta i després de recuperar les forces... ara ja sé el per què de l'èxit d'aquesta Marató i el motiu de que tanquin inscripcions mesos abans del dia de la prova. Les raons son aquestes:
- La cursa es desenvolupa íntegrament pel Parc Natural del Montseny, espai protegit i reserva de la Biosfera. Només per aquesta raó ja és un bon motiu per a participar-hi. La tardor al Montseny és sorprenent...
- El 85% del seu recorregut és per corriols i el 15% restant per pista de terra.
- El recorregut està molt bé senyalitzat i és impossible dubtar per on va el recorregut.

- L'organització i els voluntaris fan una tasca excel·lent. Col·laboren a que els corredors puguem gaudir del trail running.