divendres, 27 de juny de 2014

VIII THE NORTH FACE LAVAREDO ULTRA TRAIL


Divendres, 27 de juliol. Sona el despertador a les 4:30 del matí. Encara estic a Barcelona i tinc un viatge llarg per arribar a Cortina d'Ampezzo. A les 13:30 hores em trobaré amb l'Elena i l'Oriol Sibila.
Oriol i Txema. Foto Elena
Arribo en avió a l'aeroport de Venezia a les 8:40h i dues hores més tard, agafo un autobús que em deixa a la capital de la la regió dels Dolomites en poc menys de 3 hores. Durant el trajecte, un corredor italià em demana la meva nacionalitat i em pregunta si vaig a córrer l'Ultra. Ell en italià i jo en castellà, ens anem comunicant i desxifrant algunes incògnites pròpies de l'idioma. El company italià m'explica amb cert detall la cursa. Per a ell serà la seva tercera edició. Per sobre de tot, destaca la bellesa del paisatge que trobaré al llarg de tot el recorregut. També m'explica que fins el quilòmetre 80 la cursa és ràpida on el trams de córrer són més nombrosos que els trams més tècnics de caminar, però m'alerta que els darrers 30 quilòmetres són força complicats, tècnics, durs i on les forces físiques començaran a mancar. Hores més tard, ja en cursa, els seus consells van ser d'una gran vàlua.
Perfil altimètric de la cursa
A la parada del bus de Cortina d'Ampezzo em trobo amb l'Elena i l'Oriol. Aquesta parella ja porten uns dies voltant per la zona i fent prospeccions del terreny. Comparteixen amb mi les seves mini vacances i m'ensenyen fotos de zones per on passa l'itinerari. Però, en aquest moment només ens preocupa una cosa: que faci bon temps!!! L'arribada a Cortina ha estat sota la pluja i sembla ser, pel que m'han comentat els meus companys, que la previsió de la meteo temps durant la cursa és de temps variable amb possibilitats de pluja. Creuem dels dits!!!

La fira del corredor, la recollida del pitrall, les verificacions de material obligatori i la pasta party es fan al palau de gel de Cortina, una instal·lació a on es respira olor d'olimpíades.
Palau de gel. Pasta Party. Foto Oriol S.
A les 23 hores del divendres 27 de juny, 1000 participants sortim des de la plaça de Cortina d'Ampezzo amb la intenció de completar una volta de 119 quilòmetres i 5850 metres de desnivell positiu. Tots els corredors sortim sabent que tindrem per endavant 6 hores de foscor on la llum dels frontals ens guiarà els primers quilòmetres de la nit.
Instants abans de la sortida a Cortina d'Ampezzo. Foto Elena
Oriol i Txema, intants abans de la sortida. Foto Elena
Amb l'Oriol, decidim sortir junts. El ritme de pujada el marco jo i amb ell li toca marcar el ritme de baixada. La meva forma física no és tan bona com la de l'Oriol i desconec en quin punt ens haurem de separar. He arribat a aquesta Ultra amb poca continuïtat d'entrenament i potenciant més la bicicleta que el córrer.
Oriol i Txema a la línia de sortida. Foto Elena
El ritme de cursa és prou bo per anar avançant a corredors. Ens situem en el grup dels 100 primers.

La primera secció de 33 quilòmetres i 1600 metres de desnivell positiu va de Cortina d'Ampezzo fins a Federavecchia. Triguem 4h 11 minuts. El 127 classificat. Aquest tram el fem totalment sota la llum del frontal.

La segona secció té 15,5 quilòmetres i un desnivell positiu de 1200 metres. Triguem 2h 44 minuts en arribar al refugi Auronzo. Deixem d'utilitzar el frontal a l'arribar el llac Misurina. 
Llac Misurina. Foto Organització

Un paratge espectacular on es reflexa les muntanyes del voltant. La pujada al refugi Auronzo és sostinguda i forta. 
Rifugio Auronzo. Foto Oriol S.
El refugi Auronzo està al quilòmetre 48,5 de la cursa i és el punt on l'organització, per aquells que hi vulguin, porta una bossa amb roba de recanvi. El paisatge que es veu des del refugi és esfereïdor. 

Els nostres ulls no poden captar de cop la magnitud de les muntanyes. Ens em d'aturar unes quantes vegades a fer fotos. Sóc el 99 classificat.
Sortint del refugi Auronzo. Foto Oriol S.
El tram que fem ara va del Refugi Auronzo fins Cimabanche. De 17,6 quilòmetres i amb un desnivell positiu de 300 metres. La ruta comença envoltant les agulles de Lavaredo. Tres farallons de roca espectaculars i molt fotogènics. Són l'emblema d'aquesta Ultra Trail. 
Agulles de Lavaredo. Foto Oriol S.

El camí ha estat obert a la neu, deixant més d'un metre a cada costat de la pista. 
Camí obert a la neu. Foto Oriol S.

Aquest tram és espectacular, increïble, ens aturem a fer-nos fotos de record. 
Agulles de Lavaredo. Foto organització
El temps de cursa no importa i volem gaudir uns instants contemplant aquesta meravella de la natura. 
Baixada a Cimabanche. Foto Oriol S.

La baixada a Cimabanche és llarga, força tècnica al començament i acabant en una pista molt rodadora en lleugera pujada. 
Pista abans d'arribar a Cimabanche. Foto Oriol S.
Les sensacions físiques i el ritme de carrera no són bons. Arribem en un temps de 2h01min. El 93 classificat de la general.

Vista des de Cimabanche. Foto Oriol S.
Arribo a Cimabanche amb les forces una mica tocades. Portem 65 quilòmetres, 3100 mts D+ acumulat i 8h58minuts de cursa. 
Elena i Txema a l'avituallament de Cimabanche. Quilòmetre 65. Foto Oriol S.
Ens trobem amb l'Elena, ens està fent l'assistència i és un alicient trobar-nos amb gent coneguda. A Cimabanche serà la primera aturada llarga que faig i aprofito per menjar algun aliment sòlid i deixar per una estona les barretes i els gels. L'Oriol porta un ritme de cursa millor que el meu i decidim separar-nos. Vaig arribar a aquesta cursa curt d'entrenament i això serà la meva tortura a partir d'ara fins a creuar la línia d'arribada. Em queden per davant 54 quilòmetres i me'ls he d'agafar amb calma...


La propera secció de cursa va de Cimabanche fins el Refugi Col Gallina. Aquest tram té una distància de 28,9 quilòmetres i 1850 metres de desnivell. La sortida de Cimabanche me l'agafo amb calma. El ritme baixa i en aquells trams on puc trotar, les forces només em permeten caminar. Les sensacions no són gaire bones i em plantejo ser conservador fins que torni a recuperar bones sensacions...

En aquesta secció, durant el trajecte trobarem una varietat de paisatges molt variats. Des de fagedes, prats alpins, fins a resseguir una vall glacial salvatge on el camí se l'havia emportat l'aigua d'un riu torrencial.

L'ascensió al Col dei Bos es fa per la llarga, llarguíssima Vall de Maiga Travenanzes. Una vall glacial espectacular i de gran bellesa. 
Vall de Maiga Travenanzes. Foto Organització

El riu del desglaç ha esborrat el camí i en un parell d'ocasions, tenim que creuar el torrent per la part menys fonda. Arribo al control del refugi Col Gallina en la posició 95 en un temps parcial de 5h 28 minuts. Porto 14h 26 minuts de carrera. Em torno a retrobar amb l'Elena, que pacientment espera que arribi. Em comenta que fa mitja hora que ha passat l'Oriol.
En aquest control de pas faig un bon avituallament, demano un plat de pasta i em faig un mini entrepà d'embotit de la comarca. Aquests aliments són un regal motivadors que substitueixen a les monòtones barretes i begudes energètiques.

La propera secció és curta de quilometratge i de desnivell. Van ser 7,4 quilòmetres amb 600 metres de desnivell positiu.
 
Refugi Averau. Foto Organització

La pujada fins el refugi Averau la faig sense presa, però sense pausa. Avanço i m'avancen, però la baixada és la meva creu. És realment quan me n'adono que estic tocat de cames. Mai havia tingut aquesta sensació de no poder córrer de baixada. Les meves forces són minses. Arribo al control de pas del Passo Giau en la posició 99 en 1h 58 minuts i amb un temps total de 16h 25 minuts. Arribo desmoralitzat i abatut de veure que físicament no puc respondre a fer els darrers 17 quilòmetres amb garanties físiques.
Passo Giau. Foto Organització
La darrera secció de 16,6 quilòmetres i amb 300 metres de desnivell positiu van ser tot un calvari fins a creuar la línia d'arribada al centre de Cortina d'Ampezzo. 
Cinque Torri. Foto Organització
Les meves cames no responen i aquesta secció és pràcticament tot en baixada. He de caminar i deixar que m'avanci corredors i corredores que hores abans jo els havia guanyat la posició. He de fer un acte de resignació i oblidar-me de fer qualsevol marca. Només m'importa arribar i oblidar-me d'aquest calvari. L'Elena i l'Oriol m'esperen a la línia d'arribada. Aquesta secció l'ha he fet en 3h 42 minuts, 1h i 15 minuts més tard del que m'havia marcat. Un calvari!!!

Creuo la línia d'arribada i aturo el crono amb un temps de 20h 08 minuts de les 31h límit i quedant el 148è classificat de 1000 participants.
Entrant a la meta a Cortina d'Ampezzo. Foto Oriol S.
Sens dubte ha estat la millor Ultra Trail de totes les que he participat. Una organització perfecta, un recorregut preciós i amb un paisatge únic, passant pels llocs més emblemàtics dels Dolomites. Una ultra a on fins el quilòmetre 80 de carrera pots córrer més que caminar però amb 30 quilòmetres finals força complicats, tècnics i exigents físicament. Vaig arribar a aquesta Ultra curt d'entrenament, amb pocs quilòmetres a les cames i amb poca preparació. Hagés necessitat un mes més per poder preparar millor la cursa, però a pesar d'aquestes dificultats físiques, hem quedo amb el bon record del recorregut, de poder compartir els primers 65 quilòmetres amb l'Oriol, de l'assistència fantàstica de l'Elena. Sou una parella formidable!!

Estic convençut que hi tornaré....

Vull agraïr la gran feina realitzada pel podòleg i amic Enric Violan, sense la seva ajuda no hagés estat possible finalitzar aquesta cursa. 15 dies abans de l'ultra, participant a la Marxa de Cap de Rec, em vaig lessionar en un peu i gràcies a l'Enric vaig poder córrer amb garanties de poder-la acabar.

Iñaki, aquesta Ultra va dedicada a tu. Durant els 119 quilòmetres he tingut molta estona de pensar i de reviure molts moments compartits amb tu en d'altres Ultres.
Iñaki i Txema a Cavalls del Vent 2012. Foto Enric Violan


Cap comentari:

Publica un comentari