dilluns, 28 de novembre de 2011

88a JEAN BOUIN

La Jean Bouin és cursa històrica en el món de l'atletisme: és una de les primeres carreres d'asfalt d'Europa, la primera en realitzar-se en Espanya, és la clàssica de l'atletisme amateur i professional. Des de 1920 han participat més de mig milió d'atletes corrent per Barcelona.
Club Atlétic Running. Foto Josep Maria Queralt
Comparteixo calaix de sortida amb en David S., el Pere R., el Fernando Z. i la Celia M. Amb ells parlo sobre l'estratègia a seguir. Avuí es tracta d'intentar mantenir un ritme alt fins a trobar els darrers quilòmetres de cursa que són en pujada i el ritme baixarà. Tots volem intentar provar de fer una bona marca personal. Quins nervis. Mai saps si t'equivocaràs o no...

Tret de sortida a les 9:00 h i 10.000 corredors i corredores ens posem en marxa. L'avinguda Rius i Taulet es queda petita amb tanta multitud de gent. El grup s'estira i cada company i companya es col·loca en carrera seguint cas al seu crono i el seu ritme. Pel que veig compartiré ritme i cursa amb el company Fernando Z.

Els quilòmetres van caient i el ritme és constant a 3.50min/km. Anem amb una precisió de rellotge suís! Ens anem vigilant. Un per la dreta i l'altre per l'esquerra. Un per davant i l'altre per darrera... No ens parlem, però sabem que anem junts. El primer 5000mts el passem en 19min22sg. a un ritme de 3.52min/km. Les meves cames van be però el meu cap comença a pensar en els darrers quilòmetres de cursa. No sé si seré capaç de mantenir aquest ritme. Estic satisfet de com vaig...

Al passar el quilòmetre 6 començo a veure que en Fernando es va quedant i el perdo de vista. Una llàstima!.


Foto Marta P.





Ja només em queda afrontar els darrers 3 quilòmetres finals, tots pràcticament en pujada. L'avinguda Paral.lel, el carrer Tamarit, el carrer Lleida, el carrer de la Guardia Urbana, les quatre columnes de Puig i Cadafalch... Quin final més exigent!! Per fí només em queda una ràpida baixada fins la línia d'arribada. Els ànims de la família i els companys m'ajuden a fer el darrer esforç. Augmento el ritme. Caram, el crono oficial està aturat. Creuo la línia d'arribada, consulto el meu rellotge i em marca un registre de 00:39:05. Estic super content! Molt satisfet! He fet marca personal en 10.000. No m'ho esperava.












Foto Marta P.
La Jean Bouin no és una cursa ràpida, el seu final és exigent i dur. Cal tenir unes bones cames i una bona forma física per afrontar la darrera pujada abans de llençar-se per l'Avinguda Maria Cristina a tot gas. Però el que si que és una cursa ben organitzada i amb molt d'ambient.





El resultat de la Jean Bouin, em dona una injecció d'ànims de veure assolible de provar a ficar-me a dins del crono del 38:00. Ho veig factible.







Fernando, ànims!! Vàrem fer una molt bona cursa. Estic convençut que ho tornarem a provar plegats al proper 10.000.





Avui també ha estat un dia especial pels més menuts. Els meus fills han participat a la Jean Bouin a les curses infantils. Pels seus comentaris i la manera de córrer, sembla que s' ho han passat molt bé.






No volia tancar aquesta crònica sense felicitar a la colla dels Krònics, les dones Kròniques, i els menuts Kròns pels seus resultats a la Jean Bouin. I a la Marta Papell  pel seu extens reportatge fotogràfic!





1 comentari:

  1. Txema, moltes gràcies de part dels krònics i felicitats per la teva marca. Jo que et volia seguir però 1'20'' encara és molta diferència. Ets un tot terreny. Fins la propera.
    Eduard

    ResponElimina