dimecres, 28 de març de 2012

ZURICH MARATÓ DE BARCELONA 2012


El passat 25 de març de 2012 vaig participar en la que seria la meva 10a marató. Arribava a la Marató de Barcelona amb un entrenament de més de1200 quilòmetres a les meves cames i sense cap molèstia física però amb el dubte de si podria millorar la meva marca personal. Els diferents tests realitzats previs a la competició em donaven un resultat subjectiu que arribava molt justet per provar de baixar de les tres hores. El plantejament de cursa que vaig fer era passar la mitja marató en un temps d'1h30minuts i intentar, a la segona mitja, aguantar el màxim per finalitzar la cursa en un temps ajustat a la meva millor marca personal... Tenia molt clar que intentar provar de baixar de les tres hores seria per una altra marató...

Amb el canvi d'hora i els nervis previs a la cursa, descanso poc. 3 hores abans de la prova esmorzo i el meu cap comença a recordar els bons moments viscuts d'entrenaments amb altres companys preparant la marató. Han estat moltes hores d'entrenament, molts quilòmetres, molta dedicació i sacrifici. Córrer i acabar una marató no és gaire complicat, però el que és difícil és preparar-la a consciència. 4 mesos hipotecats per córrer, on el teu cap només pensa en arribar sense cap lesió al dia de la cursa i on les converses amb els amics acaben sent monotemàtiques. Sembla mentida que 42 quilòmetres ens arribin a alterar el nostre estil de vida.

Perfil altimétric del recorregut
8:15 del matí, entro al calaix de sortida del corredors de subtres hores. Miro al meu voltant i veig homes i dones igual de nervisos que jo. Hi ha un silenci indescriptible. - Por? -No!!, jo diria respecte. Per sort estic acompanyat amb altres companys del club que també provaran sort en la seva marca personal. Miro el rellotge, queden pocs minuts, tinc ganes de posar-me en moviment i deixar que les cames demostrin tot allò que han après durant els 4 mesos previs a la prova.
Dins del calaix de les subtres hores. Foto C. Planas

8:30 del matí, tret de sortida des de l'avinguda Maria Cristina. Quasi 20.000 corredors i corredores comencem a invadir la ciutat de Barcelona gaudint d'un recorregut més ràpid que d'altres anys i d'un públic generós que ens animarà al llarg dels 42,195km.

Sortida de la Marató.Foto Cristina Planas
Inicialment comparteixo marató amb en Toni de las Heras i en Gerson Hombre. Els quilòmetres van caient a un ritme de 4:16min/km gaudint dels ànims del públic. Passem el quilòmetre 5 en 00:21:39; el quilòmetre 10 en 00:42:44. A l'alçada del quilòmetre 13 saludo a la meva família. Els seus crits d'ànims són ben rebuts i em donen forces per continuar endavant. El quilòmetre 15 el passem en 01:03:16. Anem concentrats però gaudint de l'ambient i la gent espectant al llarg del recorregut. El quilòmetre 20, situat al final de la pujada de l'Avinguda Meridiana, cau en 01:24:14. La mitja marató la passem en un temps de 01:31:01. A partir d'aquest punt deixo marxar a en Toni i en Gerson. Jo no estic corrent còmode. No tinc bones sensacions, el meu cap i les meves cames semblen com si no volguessin demostrar tot el que han interioritzat en els entrenaments. Em mentalitzo que en aquesta 10a marató tampoc serà la que em farà millorar la meva marca personal i em resigno en anar a acabar-la dignament i sense gaire patiment...

Quilòmetre 27. Foto Alex Clarasó
El quilòmetre 25 el passo a 01:45:46, estic arribant al tram d'inici de la Diagonal. A l'altra banda hi ha situat el control del quilòmetre 30 del Club Atlètic Running. En David Segarra i en Pere Roca, companys del CAR, s'acosten i em donen ànims i avituallament extra. Arribant a la torre Agbar m'esperen els Suris Carcasona. Més ànims!!! El públic nombrós ens fan als corredors un passadís al més pur estil Tour de França.

El quilòmetre 30 i l'avituallament del Club Atlètic Running és el meu proper objectiu. Arribo en 02:11:19 justet de forces però gaudint al màxim dels ànims dels voluntaris de l'avituallament. Creuar l'avituallament del CAR és la part de la marató que més m'emociona. És fantàstic sentir els crits d'anims de més de 60 companys i companyes del club. Quina dosi d'energia més maca per afrontar els darrers interminables 12 quilòmetres. La marató de Barcelona, sense la tasca dels voluntaris, no es podria fer.

Em queden els darrers 12 quilòmetres i a partir d'aquí és on comença la marató i on el teu cos experimenta canvis físics i psicològics. És l'entrada al temut MUR de la marató. El ritme de velocitat cau i començo a tenir una percepció de fatiga, que es va incrementant a cada quilòmetre fins la meta. És una sensació com si el teu cos augmentés de pes, com si una persona t'estigués agafant de la samarreta i no et deixés córrer còmode.

Quilòmetre 35 en 02:31:57. Em trobo amb l'Oriol Porta. M'acompanya uns metres al meu costat. Quina enveja veure amb quina frescor pot córrer. Em dóna ànims i em deixa ja que està esperant a en Dani Mataró, que s'estrena en la distància dels 42km. El pas per sota de l'Arc de Triomf és increïble. Hi ha tanta gent que no aconsegueixo veure als meus pares però si que torno a veure a la família Surís Carcasona.

Quilòmetre 40, davant de la Catedral de Barcelona, en 02:57:16. Tinc ganes d'arribar al quilòmetre 41, allà em tornaré a trobar  amb la meva família i el grup de Ball de Núria Dansa, on la meva filla balla. Els crits d'ànims de la Gemma, la Sílvia, d'en Pol i de la Núria Prats són l'empenta que m'ajuda a fer la llarga i dura pujada del Paral·lel.

Quilòmetre 42. Només queden els 195 metres. Es fan molt llargs!!! Veig el crono que no s'atura, intento incrementar el ritme. Creuo la línia d'arribada amb un temps de 03:12:40 aconseguint la posició 1664 de la general de 19500 participants.
10 marató aconseguida. Foto C. Planas
10a Marató aconseguida. Foto C. Planas
























Just haver creuat la línia d'arribada veig a la Cristina Planas, m'abraço i intento compartir amb ella l'esforç i el sacrifici d'haver acabat la meva 10a marató. Cristina, vull agrair el teu suport professional, amb COMPRESSPORT, i el personal. Gràcies!!!

Txema i Toni. Foto C. Planas
No m'agradaria tancar aquest article sense felicitar als companys Gerson i Toni. Nois, heu fet una marató fantàstica...

Vull felicitar a Gerson Hombre pel seu espectacular temps de 02:58:59 en la seva primera marató  i a en Toni de las Heras per la seva marca personal amb un temps 03:04:54.

Estic convençut que la Zurich Marató de Barcelona, s'està consolidant com una de les millors maratons d'Europa. Aquesta la recordaré durant molts de temps per haver estat la millor organitzada i la més nombrosa de participants com de públic.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada