divendres, 31 d’agost del 2012

TRAIL VUELTA ANETO 2012


El Trail Volta a l'Aneto es pot catalogar entre una cursa de muntanya i un raid d'aventura ja que cada corredor a de seguir un recorregut d'alta muntanya no balisat i dur a sobre tot el menjar i el material obligatori de seguretat.

L'itinerari segueix els camins que donen la volta el cim de l'Aneto i el Massís de la Maladeta passant per la Vall d'Aran.



És un trail d'alta muntanya de 96 quilòmetres i 5.950 metres de desnivell positiu acumulat. La cursa travessa set valls del Pirineu Central: Benasc, Ballibierna, Llosas, LLauset, Barrabés, Nere i Artiga de Lin.
Recorregut circular de la Vuelta al Aneto de 96 quilómetres
Els seus punts culminants són el Collat de Ballibierna de 2.728 metres, el Port de Vielha de 2.442 metres i el Port de la Picada de 2.477 metres.


Perfil altimétric. 96km i 6000mts D+
El traçat discorre per bons senders de muntanya, on els de la Vall de Ballibierna són els més tècnics.

Són les 7:45 del dissabte 28 de juliol de 2012. Només queden 15 minuts per la sortida i són aquells moments de nerviosisme i de desitjar-nos sort entre els participants coneguts. 


L'Enric Violan preparant els tappings. En Nil Bohigas a l'espectativa
Aprofito a fer una visita al meu amic i podòleg esportiu Enric Violan i amb el Xavi Palau. L'Enric em fa uns tappings per protegir els genolls de les possibles sobrecàrregues.

Tret de sortida. Són les 8:00h del matí. 300 participants ens posem en marxa. Per davant tenim 96km i 6000 metres de D+. L'organització ens comuniquen que el pronòstic del temps és inestable i amb possibilitat de tempestes a partir del migdia. Tots sortim amb la incògnita en quin punt i a quina hora ens enxamparà la pluja.
Tret de sortida. Foto Enric Violan
El ritme de sortida de la cursa és alt. Travessem el poble de Benasc de Sud a Nord pel carrer principal. A la sortida de la població m'acomiado de l'Aljona i d'en Fernando Zurita. Sempre és molt agradable trobar-te amb coneguts!!!

El meu objectiu de carrera serà d'intentar millorar la meva marca de personal de 17h33 minuts i fent el 16è classificat de la general de la Volta a l'Aneto de l'edició de l'any 2010.

Arribant al Control de Pas 1 de Senartra.
Arribo al primer CP1 de Senartra en un temps de 00:35:32. Vaig per sota el crono respecte altres anys. Això m'anima!!! En aquest control hi ha treballant l'Enric Sabater i en Lluís Gómez, em fa il·lusió tornar-me a retrobar a antics companys d'aventures.

Fixant al Control de Pas 1 de Senartra. Foto de Lluis Gómez
A partir d'aquest punt, l'itinerari fa un gir a l'Est i ressegueix la llarguíssima pista que em porta al CP2 del Refugi de Corones. Torno a mirar el cronòmetre i veig que continuo amb bon ritme.

Un cop passat el refugi de Corones, l'itinerari esdevé una mica més tècnic. La pista es converteix en un sender, sempre en ascens, que ens conduirà fins el sostre de la carrera, el Coll de Ballibierna a 2.732 metres.

Pujant al Coll de Ballibierna. Foto de Ángel Sahún
Els darrers metres abans d'arribar al Coll són força sostinguts i aeris. Convé estar una mica atent de no ensopegar. Passo el CP3 de Ballibierna i ara em trobo amb una tècnica i llarga baixada entre blocs de pedra que em conduirà cap a l'Estany de LLauset, on a l'extrem que hi ha la pressa, trobaré el CP4. Passat la cabana de Botornàs, el cami baixa a quasi el nivell de l'estany de Llauset i torna a guanyar una mica d'alçada deixant el nivell de l'aigua a uns centenars de metres. Vaig ràpid, distret i relaxat. Sense adonar-me ensopego amb una pedra que em fa perdre l'equilibri. La caiguda és inevitable i el contacte amb el terra és brutal. Bastons, ulleres, gorra, bidons... surten disparats i disseminats per la zona. L'aterratge el faig amb la cadera, el genoll i la mà. La punta d'un bastó me la clavo a la cama i el cop més important se l'emporta el palmell de la ma. Estic desorientat, espantat i adolorit. Quina castanya!!!! M'aixeco i examino els danys. La mà dreta em fa mal. No la puc tancar i em costa agafar l'empunyadura del bastó. Encara hauré de donar gràcies per no haver rodolat més i haver caigut a l'Estany des d'una alçada considerable. Això hagués estat fatídic.

Continuo la cursa. Arribo al CP4 de LLauset amb més temps del previst. La caiguda m'ha fet perdre 15 minuts. A partir d'ara l'objectiu serà terminar la cursa i oblidar-me de fer marca.
Pujant al Coll de Ballibierna. Foto Ángel Sahún
Sortint del CP4 comença una curta però intensa pujada fins la Collada d'Angilos a 2438 metres. Sento els crits d'ànims de l'Albert Vinyals que em crida des del control. Un cop dalt de la Collada comencem una llarguíssima baixada que ressegueix la Vall d'Anglios, per continuar el darrer tram de la Vall de Salenques fins el pont del mateix nom, just abans d'arribar a l'Embasament de Senet. El camí, al començament és un xit tècnic i vertical. Els genolls es queixen i s'ha d'anar en compte de no tornar a caure. M'ho agafo en calma!!

Un cop passat el Pont de Salenques l'itinerari segueix en ascens per la Vall de Barravés en direcció nord. El CP5 està situat a l'àrea de descans del refugi de Conangles. Ara ja són 20 minuts que vaig endarrerit respecte el temps que vaig passar fa un parell d'anys.

No m'aturo gaire, de fet no hi ha cap motiu per aturar-se a cap Control de Pas ja que no existeix possibilitat de poder avituallar-se. La cursa és d'autosuficiència i tot ho hem de dur a sobre.

Passo de llarg el refugi de la Boca Sud del Túnel de Vielha, aprofito per omplir els bidons en una font i és l'inici de la llarga ascensió que em, durà fins el Port de Vielha a 2.448 metres on està situat el CP 6. Per sort no fa Sol i l'ascensió la puc fer sense tenir sensació de calor. A d'alt del Port em trobo de control a una altra cara coneguda, en en Toni Munné. Miro el rellotge. Porto 7h28min de cursa i un retard de 15 minuts respecte al temps de pas previst.

Des d'el Port de Vielha fins en proper control de pas a la ciutat de Vielha, hi ha una llarga i ràpida baixada. Al començament un xic tècnica pel tipus de terreny i més avall més ràpida per prats alpins i finalitzant en una pista que ens durà fins el CP 7, dins de la ciutat de Vielha.
En el control 7 de Vielha. Una bona cervesa per recuperar forces. Foto Enric Violan
Xavi Palau col·laborant com a físio. Foto Enric Violan
El Control 7 està situat dins del pavelló d'esports municipal de Vielha. És el quilòmetre 51 i porto 8:31 minuts de cursa. Aquí em trobo amb l'Enric Violan i amb el Xavi Palau que està donant un cop de mà a l'organització amb tasques de podòleg esportiu. Li explico que he tingut una caiguda i em cura les ferides provocades pel cop. Els seus serveis són excel·lents!!.

A Vielha, l'organització ens ha dut una bossa amb material personal que els havia lliurat a la sortida a Benasc. Aprofito per canviar-me la samarreta, per descansar una mica i em prenc una cervesa ben freda. Són petits plaers que en aquestes alçades de cursa saben a glòria. Sóc conscient que he perdut 30 minuts respecte al temps que vaig passar ara fa dos anys.
Amb l'Enric Violan. Aquí portava 8h30minuts de cursa. Foto Enric Violan
La sortida de Vielha és terrible. Els primers quilòmetres són explosius. L'itinerari s'enfila travessant el poble de Gausac i seguint, sempre un camí, fins la Bassa d'Oles. Dins del bosc de Baricauva la pluja fa acte de presència. A partir d'aquest punt la tònica general fins l'arribada a Benasc serà tempesta elèctrica acompanyada de pluja i de calamarsa, boira i descens de la temperatura. Les aturades per posar i treure la jaqueta impermeable són constants i intermitents.

Deixo endarrere la Bassa d'Oles i una espessa boira dificulta trobar les balisses que assenyalen el recorregut. Cal prestar atenció de no agafar el camí equivocat.

El Control de Pas 8 està situat a la Cabana de Geles. Porto 10h i 55 minuts de cursa i està caient una intensa pluja. A partir d'aquest punt, el camí s'endinsa en un frondós bosc que em protegeix de la tormenta. La baixada, fins la carretera que puja a l'Artiga de Lin, és força sostinguda i relliscosa. Un cop a la carretera de l'Artiga cal resseguir-la durant 4 quilòmetres de forma ascendent fins el Refugi d'era l'Artiga de Lin. La pujada és força exigent i no dona cap descans.

Al Control de Pas 9 de l'Artiga de Lin em trobo amb en Joan Carbonell, una altra cara coneguda de l'organització. Xerro amb ell una estoneta i em diu que vaig entre 50 primers corredors. No vull perdre gaire temps i em decideixo a afrontar una pujada de 832 metres de desnivell positiu sense descans i em poc menys de 4 quilòmetres. La pluja no afluixa i els primers metres del camí estan impracticables per la gran quantitat de fang acumulat al camí. Vaig sòl. El silenci de la muntanya només és trencat pel soroll dels escaillots del bestiar que pastura lliurement pels prats alpins coberts de boira. Les marques del camí desapareixen i no són fàcils de trobar. Agafo el GPS i serà ell qui m'indicarà el camí. Sento els crits de dos corredors a l'altra banda del torrent. Estan perduts. Els ajudo a retrobar el camí i s'enganxen a mi aprofitant-se de les indicacions correctes del GPS.

Ja és fosc i és necessari utilitzar la llum del frontal. Arribo al Pas de l'Escaleta i per fi veig les llums del Control 10 del Pòrt dera Picada. Uff, encara queda una mica per coronar.

El Pòrt dera Picada està a 2477 metres i és el pas natural a la Vall de Benasc. En aquest punt porto 14h33 minuts de cursa i ara només em queden 21 quilòmetres, gairebé tots de baixada, fins l'arribada a Benasc. Per sort ha deixat de ploure i em puc treure el tallavents. La baixada la faig a bon ritme i em trobo un munt de corredors que està remuntant en sentit contrari el Pòrt dera Picada. Són els darrers corredors de la cursa 2 Caras del Aneto de 67 quilòmetres. La tònica general a partir d'aquest punt va ser creuar corredors de pujada i enxampant corredors a la baixada. Això m'anima i em motiva.

Pujant al Port de Vielha. Foto Ángel Sahún. 
El Control de Pas 11 està al Bado del Hospital de Benasc. Aquí em trobo amb els germans Bohigas. Ells dos són els responsables i organitzadors d'aquesta carrera i d'altres esdeveniments que sempre han estat un èxit. Ens alegrem de veure'ns i em desitgen sort.

L'itinerari va un tomb i gira a Nord, queda afrontar la darrera dificultat del recorregut. Una petita i desagradable ascensió als Banys de Benasc per un camí colgat. A aquestes alçada de cursa, qualsevol ascensió, per curta que sigui, es fa incòmoda i dura. Abanço a dos corredors. Al·lucino, són els darrers participants de la Marató. Un d'ells és completament cec i l'altre és el seu guia. Que mitjançant un llarg bastó i les indicacions verbals ajuda a sortejar al corredor invident el camí tortuós i difícil. És admirable!!! Encara és avui que continuo al·lucinant.

CP 12. Banys de Benasc. El camí arriba a una cómoda i ràpida pista. A partir d'aquest punt, si tens bones cames, pots anar molt ràpid. El CP 13 està a Senartra i torno a saludar a l'Enric i a en Lluís. Només em queden desfer 8 quilòmetres que aquest matí, a primera hora, ja he fet. Passo el càmping Aneto. Aquest matí estava ple d'animadors, ara només quatre espontanis aplaudeixen el pas en comptagotes dels corredors.

Les ganes d'arribar a Benasc fa que augmenti el ritme i enxampi a un parell de corredors que fàcilment deixo enrere. 

L'entrada a la meta és una pujada d'adrenalina. És una sensació meravellosa de demostrar-te a tu mateix que ets capaç de córrer 96 quilòmetres en 18hores 02 minuts.

Finalment em va caure 30 minuts de més respecte a la meva millor marca. Em dono per satisfet ja que les condicions meteorològiques i la caiguda tampoc han col·laborat en millorar el temps. He quedat el 52 classificat de 300 corredors.
Txema i Enric amb Salvador Calvo, 11h 57m 30s. Récord de la prova.


2 comentaris:

  1. Txema, bona explicació del teu recorregut. Anims per totes les properes fites. Per cert, no tardis tant a exposar-les.xg

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bones. Tens tota la raó. Estic publicant massa tard. Ara encara tinc pendent de publicar la crònica de Cavalls de Vent, la Mitja de Puigcerdà i altres.

      Elimina