dilluns, 19 de novembre de 2012

32 MARATÓ de VALÈNCIA

Diumenge, 18 de novembre de 2012. Em llevo i lo primer que faig és mirar al cel. Vull saber quin temps fa. S'ha passat tota la nit plovent i per sort el cel s'ha obert per il·luminar la cursa...
Pitrall groc, amb l'élit. Foto Enric Violan
Els trons d'una impressionant Mascletà valenciana provoca la confusió a el grup de Keniates i d'Etíops que surten abans del tret oficial. Quedaven pocs segons per les 9 del matí i els jutges de cursa, ràpidament, ens obliguen a aturar-nos i a retrocedir els metres que ja havíem fet. Per megafonia ens demanen disculpes i ens fan tornar a dins dels nostres respectius calaixos. Són moments divertits i de caos... Fer retrocedir a 9200 corredors necessita una mica de temps. És la primera vegada que en una cursa faig dos cops la sortida.
Espectacular sortida per damunt del pont de Calatrava. Foto Organització
Segona sortida. Aquesta és la bona!! Tot un clàssic... els keniates i etíops obren el cap de la cursa. En menys de 20 segons passo per sota l'arc de sortida i poso en marxa el crono. Aquesta marató la vull córrer d'una altra manera que ho fet fins ara. En aquest cas, la freqüència cardíaca serà qui marcarà el ritme de carrera. Em fixo córrer entre el 80% i 90% de la meva freqüència. Sóc conscient que no he corregut mai seguint aquesta estratègia i desconec quina marca faré al final de la cursa. Aquesta desconeixença fa que estigui especialment motivat i tranquil per enfrontar-me a una prova que serà un test per la Marató de Barcelona del mes de març.
Grup dels keniates i els etíops. Foto Marta Papell
Quilòmetre 12. Foto Marta Papell
Durant els primers quilòmetres de la cursa m'he de mentalitzar que he d'anar lent i seguir estrictament les pulsacions que m'indica el meu rellotge. Vaig còmode i això em permet gaudir de la cursa i de l'ambient dels carrers plens de gent animant. 

El quilòmetre 10 el passo en un temps de 45 minuts i amb una freqüència cardíaca mitja de 165 pulsacions. Les sensacions són bones i puc gaudir perfectament. Sento els crits d'ànims del meu cosí Xavi i de la seva dona. Jo també els saludo...

Quilòmetre 14. Foto Marta Papell
Arribant al quilòmetre 12,5 em trobo amb la Gemma i amb la resta de companys i companyes que compartim viatge a València. La Marta Papell i la Gemma es dediquen a immortalitzar el meu pas fent-me fotos i vídeo. Això li dona molt valor a la prova... Em sento com un actor dins d'una pel·lícula d'atletisme. 

Al quilòmetre 14, una altra vegada sento els crits d'ànims de la Gemma i dels companys i companyes de viatge. Ara ja no els tornaré a veure fins el quilòmetre 30. 

Passo el quilòmetre 15 en un temps d'1:08:06 amb una freqüència cardíaca mitja de 167 pulsacions. A la mitja marató arribo en 1:35:20, la sensació que tinc és que passo lent i sobrat de forces, però no vull equivocar-me en augmentar el ritme ja que sóc conscient que encara queda molt per fer. La freqüència cardíaca mitja augmenta a 168 pulsacions. A partir d'ara, per a mi, el recorregut és fa una mica monòton. Als corredors ens toquen fer un llarg i ample passeig d'anada i tornada, amenitzat per música Carros de Foc de Vàngelis, on puc veure la llebre de les 3h15minuts. Calculo que li porto una distància d'un parell de quilòmetres. 

El fregament de la samarreta a un mugró em molesta i demano vaselina a una assistència sanitària que va en bicicleta acompanyant-nos als corredors. Es tot un detall per part de l'organització poder disposar d'aquest servei d'ajuda i que no et faci disminuir el ritme de cursa.

El quilòmetre 25 arriba quan porto 1h 52minuts 38 segons de carrera. I és a partir d'aquest punt on la cursa torna a entrar al centre de la ciutat. De totes maneres, al llarg de tot el recorregut hi ha nombrós públic i força animació que fan les delícies dels corredors. Hi ha un punt determinat del recorregut que el recordo com molt espectacular. És una zona on hi ha nombrosos túnels distanciats entre ells una desena de metres. A l'interior d'aquest túnels, l'organització va muntar megafonia que a ritme de la música de Safri Duo els corredors inevitablement augmentàvem el ritme eufòrics oblidant-nos de la fatiga.

Quilòmetre 30. Foto Marta Papell
El quilòmetre 30 de carrera era on em tornaria a trobar amb la Gemma i la resta del grup de viatge. Un cop tinc contacte visual amb ells aixeco els braços i els saludo. Estic molt content i animat de com em van les coses... El crono em dona un temps de 02:15:08 però la freqüència cardíaca mitja puja a 178. 


Per poder mantenir el ritme de carrera també he de pujar la FC. Amb això ja comptava...
Quilòmetre 30. En menys d'una hora arribo a meta!!. Foto Marta Papell
Les sensacions són bones, boníssimes i dubto a on trobaré el MUR. És la primera vegada que passo el quilòmetre 30 gaudint de la cursa i motivat per continuar endavant...

El quilòmetre 35 el passo en un temps de 2h37minuts49segons. La FC mitja continua alta a 178 i el MUR sense arribar... Però a partir del quilòmetre 37 el meu cos nota un canvi i els quilòmetres no passen al mateix ritme... Serà el MUR? Crec que si..., Em  mentalitzo que els darrers 5 quilòmetres seran els més durs de tota la carrera. És en aquest punt on començo a tenir ganes d'arribar a meta. La FC mitja puja a 178 pulsacions i entro en una zona que desconec quant de temps podré aguantar.

Passo el quilòmetre 40 i em prenc el darrer gel energètic. La multitud del públic ens empeny i ens dona força a aquestes alçades del recorregut. Un cop passat el quilòmetre 41 entres en el recinte de la Ciutat de les Arts i les Ciències. Un entorn increïble abarrotat de públic. Moltíssima gent animant. Música en directe i per fi arribo a l'espectacular passera situada d'amunt de l'aigua de la Ciutat de les Arts i les Ciències. Són els darrers 200 metres d'una marató excel·lent en un marc incomparable.
Passera sobre les agües. Els darrers 200 metres. Foto Organització
Aturo el crono en un temps de 3 hores 11 minuts i 1 segon. La FC mitja ha estat de 170 i el ritme de carrera va ser de 4'32min/km. Per pocs segons, he estat a punt de doblar la segona mitja marató. Possiblement, la primera mitja marató l'he passat sense arriscar i sobrat de forces, però això m'ha donat la garantia de gaudir al màxim de la cursa, del seu ambient i de fer un bon test per la marató de Barcelona del mes de març de 2013.

Detall classificació i temps

Comparativa de posicions
 L'atleta masculí kenià Luka Kanda va ser el guanyador de la cursa aturant el crono en 2h 8minuts i 14 segons. En dones, va guanyar l'atleta etíop Dibada Adegna en un temps de 2h 29min i 22sg.
Premis pel primer/a classificat/a. Disseny de Calatrava. Foto Txema C.
Aquesta cursa va ser la 12a de la meva carrera esportiva maratoniana i la destacaria per ser molt planera, per la gran quantitat de públic animant, per la bona organització i pel seu final espectacular.
Ciutat de les Arts i les Ciències. Foto Txema C.
També vull destacar els resultats d'altres companys que també van participar a la marató, Kiko Julià (3:02:21), Dani Mataró (3:32:11), David Porta (3:40:28), Enric Violan (3:41:53) i Isaac Gil (4:06:28). Felicitats nois per les vostres marques personals.

Moltes gràcies pel suport i els ànims incondicionals de la Gemma S., la Laura LL., la Marta P., la Laura i l'Oriol P., sense vosaltres, aquesta marató hagués estat molt diferent...

També vull agrair molt especialment a l'Eduard Barceló pels seus consells i estratègies abans de la cursa. Sens dubte, els teus comentaris han donat resultat i he acabat la marató amb molt bones sensacions. Has estat molt generós en compartir amb mi la teva experiència i professionalitat.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada