Diumenge,
18 de novembre de 2012. Em llevo i lo primer que faig és mirar al
cel. Vull saber quin temps fa. S'ha passat tota la nit plovent i per
sort el cel s'ha obert per il·luminar la cursa...
 |
| Pitrall groc, amb l'élit. Foto Enric Violan |
Els
trons d'una impressionant Mascletà valenciana
provoca la confusió a el grup de Keniates i d'Etíops que surten
abans del tret oficial. Quedaven pocs segons per les 9 del matí i
els jutges de cursa, ràpidament, ens obliguen a aturar-nos i a
retrocedir els metres que ja havíem fet. Per megafonia ens demanen
disculpes i ens fan tornar a dins dels nostres respectius calaixos.
Són moments divertits i de caos... Fer retrocedir a 9200 corredors
necessita una mica de temps. És la primera vegada que en una cursa
faig dos cops la sortida.
 |
| Espectacular sortida per damunt del pont de Calatrava. Foto Organització |
Segona
sortida. Aquesta és la bona!! Tot un clàssic... els keniates i
etíops obren el cap de la cursa. En menys de 20 segons passo per
sota l'arc de sortida i poso en marxa el crono. Aquesta marató la
vull córrer d'una altra manera que ho fet fins ara. En aquest cas,
la freqüència cardíaca serà qui marcarà el ritme de carrera. Em
fixo córrer entre el 80% i 90% de la meva freqüència. Sóc
conscient que no he corregut mai seguint aquesta estratègia i
desconec quina marca faré al final de la cursa. Aquesta
desconeixença fa que estigui especialment motivat i tranquil per
enfrontar-me a una prova que serà un test per la Marató de
Barcelona del mes de març.
 |
| Grup dels keniates i els etíops. Foto Marta Papell |
 |
| Quilòmetre 12. Foto Marta Papell |
Durant
els primers quilòmetres de la cursa m'he de mentalitzar que he
d'anar lent i seguir estrictament les pulsacions que m'indica el meu
rellotge. Vaig còmode i això em permet gaudir de la cursa i de
l'ambient dels carrers plens de gent animant.
El quilòmetre 10 el
passo en un temps de 45 minuts i amb una freqüència cardíaca mitja
de 165 pulsacions. Les sensacions són bones i puc gaudir
perfectament. Sento els crits d'ànims del meu cosí Xavi i de la
seva dona. Jo també els saludo...
 |
| Quilòmetre 14. Foto Marta Papell |
Arribant
al quilòmetre 12,5 em trobo amb la Gemma i amb la resta de companys
i companyes que compartim viatge a València. La Marta Papell i la
Gemma es dediquen a immortalitzar el meu pas fent-me fotos i vídeo.
Això li dona molt valor a la prova... Em sento com un actor dins
d'una pel·lícula d'atletisme.
Al quilòmetre 14, una altra vegada
sento els crits d'ànims de la Gemma i dels companys i companyes de
viatge. Ara ja no els tornaré a veure fins el quilòmetre 30.
Passo
el quilòmetre 15 en un temps d'1:08:06 amb una freqüència cardíaca
mitja de 167 pulsacions. A la mitja marató arribo en 1:35:20, la
sensació que tinc és que passo lent i sobrat de forces, però no
vull equivocar-me en augmentar el ritme ja que sóc conscient que
encara queda molt per fer. La freqüència cardíaca mitja augmenta a
168 pulsacions. A partir d'ara, per a mi, el recorregut és fa una
mica monòton. Als corredors ens toquen fer un llarg i ample passeig
d'anada i tornada, amenitzat per música Carros de Foc de Vàngelis, on puc veure
la llebre de les 3h15minuts. Calculo que li porto una distància d'un
parell de quilòmetres.
El fregament de la samarreta a un mugró em
molesta i demano vaselina a una assistència sanitària que va en
bicicleta acompanyant-nos als corredors. Es tot un detall per part de
l'organització poder disposar d'aquest servei d'ajuda i que no et
faci disminuir el ritme de cursa.
El
quilòmetre 25 arriba quan porto 1h 52minuts 38 segons de carrera. I
és a partir d'aquest punt on la cursa torna a entrar al centre de la
ciutat. De totes maneres, al llarg de tot el recorregut hi ha nombrós
públic i força animació que fan les delícies dels corredors. Hi
ha un punt determinat del recorregut que el recordo com molt espectacular.
És una zona on hi ha nombrosos túnels distanciats entre ells una
desena de metres. A l'interior d'aquest túnels, l'organització va
muntar megafonia que a ritme de la música de Safri Duo els
corredors inevitablement augmentàvem el ritme eufòrics oblidant-nos
de la fatiga.
 |
| Quilòmetre 30. Foto Marta Papell |
El
quilòmetre 30 de carrera era on em tornaria a trobar amb la Gemma i
la resta del grup de viatge. Un cop tinc contacte visual amb ells
aixeco els braços i els saludo. Estic molt content i animat de com
em van les coses... El crono em dona un temps de 02:15:08 però la
freqüència cardíaca mitja puja a 178.
Per poder mantenir el ritme
de carrera també he de pujar la FC. Amb això ja comptava...
 |
| Quilòmetre 30. En menys d'una hora arribo a meta!!. Foto Marta Papell |
Les
sensacions són bones, boníssimes i dubto a on trobaré el MUR. És
la primera vegada que passo el quilòmetre 30 gaudint de la cursa i
motivat per continuar endavant...
El
quilòmetre 35 el passo en un temps de 2h37minuts49segons. La FC
mitja continua alta a 178 i el MUR sense arribar... Però a partir
del quilòmetre 37 el meu cos nota un canvi i els quilòmetres no
passen al mateix ritme... Serà el MUR? Crec que si..., Em mentalitzo que els darrers 5 quilòmetres seran els més durs de
tota la carrera. És en aquest punt on començo a tenir ganes
d'arribar a meta. La FC mitja puja a 178 pulsacions i entro en una
zona que desconec quant de temps podré aguantar.
 |
| Premis pel primer/a classificat/a. Disseny de Calatrava. Foto Txema C. |
Aquesta
cursa va ser la 12a de la meva carrera esportiva maratoniana i la
destacaria per ser molt planera, per la gran quantitat de públic
animant, per la bona organització i pel seu final espectacular.
 |
| Ciutat de les Arts i les Ciències. Foto Txema C. |
També
vull destacar els resultats d'altres companys que també van
participar a la marató, Kiko Julià (3:02:21), Dani Mataró
(3:32:11), David Porta (3:40:28), Enric Violan (3:41:53) i Isaac Gil (4:06:28). Felicitats
nois per les vostres marques personals.
Moltes
gràcies pel suport i els ànims incondicionals de la Gemma S., la
Laura LL., la Marta P., la Laura i l'Oriol P., sense vosaltres,
aquesta marató hagués estat molt diferent...
També
vull agrair molt especialment a l'Eduard Barceló pels seus consells
i estratègies abans de la cursa. Sens dubte, els teus comentaris han donat resultat i he acabat la marató amb molt bones sensacions.
Has estat molt generós en compartir amb mi la teva experiència i
professionalitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada