Són les 6h30' del matí del 25 de novembre de 2007. Ens trobem al vestíbul de l'hotel per esmorzar. Hem de fer veritables esforços per empassar-nos un preparat energètic, però l'alegria i el bon humor continua present de bon matí, malgrat els nervis de carrera. Dos taxis ens porten a la zona de guarda-roba on deixem la bossa. Degut a que l'itinerari de la cursa és lineal, hem d'agafar un autocar llançadora que ens durà a la línia de sortida. L'organització ens ha lliurat a cada participant d'un plàstic en forma de samarreta gegant per a protegir-nos del fred. Ens toca esperar 45 minuts dins dels calaixos de sortida. Uff, quins nervis. Sembla que sortim amb retard. La cursa es retransmet per televisió i aquest és el motiu de la demora. Com acostuma a passar la programació i l'audiència mana...
9:15 minuts del matí, tret de sortida de 8500 maratonians. Els cinc primers quilòmetres són de baixada i hem de ser molt estrictes en el ritme i no animar-nos a anar més ràpid del que volem... Comencem a trobar-nos amb els nostres familiars, amics i seguidors pels carrers de la ciutat. Estem molts animats. El ritme és constant i regular. L'ambient és immillorable.
Els avituallaments cada 5 quilòmetres van caient. Passem el primer 10.000 amb un temps de 42:05, la mitja en 1h29min. Uff, el ritme a caigut una miqueta. Comentem que anem amb poc marge de temps i no ens podem relaxar gaire. Som optimistes i pesem que serem capaços de doblar el temps a la segona mitja marató...
Els carrers estan abarrotats de públic. Nombroses bandes de música ens animen a continuar endavant. Quin ambient tan maco!! Pel nostre cap passen molts records dels entrenaments matinals, del sacrifici de 4 mesos, avui estem posant en pràctica tots els exercicis previs a la cursa. Sembla que ho aconseguirem...
Quilòmetre 30, em trobo amb el mur i he de baixar el ritme. Sóc conscient que la meva fita no l'aconseguiré. Però no m'abandono i continuo lluitant contra el crono. Quilòmetre 35, xute d'un gel energètic... Durant aquests darrers cinc quilòmetres de cursa, l'itinerari passa pel centre de la ciutat i el seus monuments més emblemàtics. La plaça del Duomo és una festa d'animació i de gent. Les quatre barres de la nostra samarreta ajuda a que el públic identifiqui la nostra procedència i que algun crit digui Visca Catalunya!! Les forces comencen a fallar. Darrer quilòmetre i entrada triomfal a la plaça de la Santa Croce. Sota dels nostres peus una gran catifa vermella ens porta fins l'arc de meta. Els nostres familiars ens esperen amb crits d'ànims.
Finalment no aconseguim fer la marca que desitjàvem però hem aconseguit acabar tots amb bon regust de boca: Xavi Capdevila, 03:03h. Rafa Villalba, 03:05h. Txema Colomer, 03:06h. Manuel Muñoz, 03:08h. Jordi Balagué, 03:43h. I el trio Fernando Zurita, David Segarra i Enric Violan, 04:03.
El que si us puc dir que és una marató molt bé organitzada i molt maca. La ciutat de Florència va caure als nostres peus!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada