BONA NIT NOIS I NOIES, O ENCARA NO ÉS DE NIT...?

Ja no sé on tinc el cap !! , aquest és el jet-lag o millor dit el mountain-lag més impressionant que he patit mai . Fa tres dies que no dormo com caldria i això es nota , us ho puc assegurar : la segona nit de cursa m'adormia pujant les muntanyes de Chamonix i qualsevol ombra era una al.lucinació... si tenies dos o tres corredors davant la llum dels seus frontals donava sensació de ser una casa o una construcció o senties un aplaudiment on no hi havia res de res ... etc. TOTA UNA EXPERIÈNCIA.

Ara estic amb els peus dins d'una galleda amb aigua freda i glaçons ( prescripció mèdica ) i mentrestant estic escrivint; recordo tots els petits fragments que composen , hores d'ara, el trencaclosques de les darreres 42h 11min ( aprox. ) que ha durar el meu o nostre o de tots REPTE. Dins del meu cap hi ha un collage de imatges de camins, muntanyes, corredors, bambes, pals, pitrals on deia com et dius i d'on vens, a córrer al Mont-Blanc, etc.
Hem fet fotos, hem conegut / trobat un munt de gent, hem passat per paratges impressionants, camins de pujades eternes i baixades de mort, un puja i baixa constant ( no recordo només que un camí pla de veritat en tot el recorregut de la Ultra Trail ) però el que més recordo i del que realment estic feliç, és del ressò que ha tingut la nostra aventura/bogeria/repte i sobretot del seguiment i recolzament de tots vosaltres que esteu llegint aquest comentari, en aquest blog que és impressionat i haig de donar els meus agraïments a qui ho ha fet i a la gent que hi ha posat comentaris, donant ànims als que érem a França/Suïssa/ Itàlia, així com a qui ha fet un seguiment ON LINE, constant, dels nostres moviments a la cursa.



Us adjuntem alguna de les fotos del cap de setmana. Tenim fotos des de dins i des de fora i fotos amb els millors esportistes del mon en aquest tipus de curses.
Ha sigut un especial plaer compartir, perquè no dir-ho, la cursa amb corredors admirats des de sempre (Killian , Olmo, Sherpa, Tropher,etc)



Rebeu una forta abraçada d'en Xavi i família. Aquí hi inclouen a en Txema que ha sigut un fill més d'en Xavi i la Mari i un bon germà d'en David i la Júlia , que ho han passat molt i molt bé darrera del seu boig pare i també darrera dels no menys boixos Txema , Iñaki Perez , Xavi Gil i Joan Carbonell - a tots ells un petó.


Xavi Capdevila