dissabte, 16 de juny de 2012

VI MARXA CAP DE REC




Queda mitja hora per sortir. És el moment de saludar als coneguts i desitjar-nos sort. Entre els quasi 550 participants, som presents una petita representació del Club Atlétic Running amb el Pedro López, en Fernando Zurita, en Jordi Balagué i jo mateix. També hi ha el grupet dels Krònics, per a ells serà la primera cursa d'una distància superior als 42,195 metres.

L'objectiu que em marco és intentar millorar la meva marca de l'edició anterior que tenia en 7h10minuts. Vull acostar-me a les 7 hores i estudio l'itinerari per analitzar a on puc rebaixar temps.

Perfil altimétric de la marxa
Sortida des del refugi del Cap de Rec, a les 6 hores del matí 550 corredors ens posem en marxa. Per davant em queden 52km i 2500 metres de desnivell positiu. El ritme de sortida és alt. En algun moment dubto si m'estic equivocant i que ho pagaré al final de la marxa. Vaig amb el grup de davant, som uns 10 corredors. Passem el primer avituallament que està en el poble de Viliella, cap de nosaltres s'atura. La baixada s'acaba i a partir d'ara comencem a pujar. Baixo una mica el ritme i deixo que els primers marxin. Abans d'arribar al segon avituallament del Prat Xiuxirà atrapo a un parell de corredors, també m'avancen altres dos.

Deixo la pista principal i agafo un camí en pujada que m'ha de conduir al Coll de Vallcibera de 2517 metres. És el punt culminant de la de la primera pujada abans de saltar a Andorra. El camí guanya ràpidament desnivell, giro el cap i és aquí quan puc adonar-me que he obert forat amb el grup de perseguidors. Torno a dubtar si el ritme que porto el podré aguantar durant tota la cursa.
Descens del Coll de Pedrafita. Foto Enric Violan
Corono el Coll de Vallcibera, ara comença una llarguíssima baixada per la Vall de Madriu fins a el poble de les Escaldes d'Andorra. Arribo a l'avituallament del refugi de la Feixa. Fa pocs minuts que ha passat el corredor que va davant meu. El camí sorteja estanys i estanyets i va paral.lel al riu Madriu. És un paratge de gran bellesa. Al cap de pocs quilòmetres enllaço amb el corredor que portava davant meu i fem tota la baixa plegats. Arribem a el control de pas del Ràmio, ens comentem que som 5è i 6è de la cursa. Hem passat l'equador de la cursa. Les sensacions físiques són molt bones. Però sóc conscient que lo més dur encara està per arribar.

Control/avituallament de la Font de la Closa en territori Andorrà Faig una aturada molt curta. No vull perdre temps, i continuo baixant passant per davant de l'esglèsia romànica de Sant Miquel d'Esgolasters. Control de pas a les portes d'entrada del poble de les Escaldes a Andorra. Ens tornen a notificar que anem 5è i 6è classificats. A partir d'aquest punt comença la segona pujada, la més llarga de totes amb 1300 metres de desnivell acumulat. Ens separem, el seu ritme de pujada no em resulta còmode. Ens desitgem sort i em torno aquedar sol. La pujada es llarga i no vull equivocar-me en el ritme. Encara queda molta cursa i el tram, abans d'arribar al refugi de Perafita, és molt dur. Passo de llarg el control del refugi de Perafita que està a 2200 metres d'alçada. De tant en tant miro a darrera i no veig cap perseguidor. Això em dona més seguretat i intento augmentar el ritme en els Clots del Port, una zona força planera un cop passat el refugi. Ara només queden remuntar 375 metres de desnivell per arribar al Coll de Perafita a 2573 metres, punt culminant de tota la marxa . Les rampes finals de pujada es fan pesades. A aquestes alçades de cursa tot costa. D'aquí a pocs metres em trobaré amb el meu amic l'Enric Violan. Això em motiva. Ell m'ajudarà a acabar la marxa a bon ritme. Tinc ganes de veure'l. Ens saludem. Abans de passar a la Cerdanya miro al meu darrere i ara si que puc veure dos participants que estan pujant a millor ritme que el meu. No puc badar, hauré de fer una bona baixada.
Descens del Coll de Pedrafita. Foto Enric Violan

Augmento el ritme. L'Enric m'indica el recorregut més directe per arribar al refugi dels Estanys de la Pera. No triguem gaire en arribar al refugi dels Estanys de la Pera on l'Enric, em seguirà en bicicleta de muntanya. Ens tornarem a trobar en pocs minuts a la zona del Refugi de les Pollineres. Intento augmentar el ritme, em preocupa que sigui atrapat. Però soc conscient que encara em quedem 8 quilòmetres per una pista que m'hauré d'esforçar i donar-ho tot. Em creuo amb la Célia Merchan, està pujant al refugi dels Estanys de la Pera per fer els darrers 12 quilòmetres amb en Pedro López. Ens alegrem de veure'ns.
Ara ja a la pista, l'Enric m'espera en bicicleta. Ell anirà davant meu i jo intentaré seguir el seu ritme. M'informa que tinc a pocs minuts un corredor davant meu. Les llargues rectes de la pista afavoreixen que el pugui veure. Sense augmentar el ritme estic atrapant al 5è corredor. Observo que va una mica just de forces, l'avanço i el deixo endarrere. Arribo al Refugi del Pradell. Només em queden 4 quilòmetres!!
Els darrers 8 quilòmetres es fan per una monòtona pista. Foto Enric Violan
Les forces comencen a fallar, ja escolto la música de l'acordió que ens dona la benvinguda a cada corredor. En menys de 500 metres em trobaré amb la família i tot s'acabarà. Però sense tenir temps de reacció, un corredor em passa i no puc reaccionar a seguir-lo. Ja no em queden forces per poder esprintar. Entro en meta agafat de la ma dels meus fills i la meva dona i rebent les felicitacions dels amics.

Aturo el crono en 6h40 minuts, quedant el 6è classificat de la general. Sóc feliç!!

Enric, gràcies per ajudar-me a consolidar la 6a plaça i per motivar-me a aconseguir fer quasi 5è. T'estic molt agraït pel teu suport incondicional.

Estic molt satisfet de com anat la cursa ja que he rebaixat 45 minuts la meva anterior marca.
Darrers metres de la cursa. Foto Enric Violan

A l'arribada hi ha un avituallament espectacular que ajuda a recuperar les forces i que l'espera de la resta de companys/es sigui més amena. Les cerveses i els entrepans de botifarra van caient, són el premi final d'aquesta marxa.

Amb compta gotes van arribant la resta de companys. Tots els companys del Club Atlétic Running van aconseguir el premi de completar la volta de 52km i de superar els 2500mts de desnivell positiu. Felicitats nois!!
Un cop he creuat la línia d'arribada. Foto Enric Violan
No m'agradaria tancar aquest article sense felicitar al grup dels Krònics que també van acabar la marxa amb ganes de tornar a repetir d'altres. Escoltant els vostres comentaris a la línia d'arribada, crec que esteu enganxats al Trail Running!!
El grup dels Krònics

2 comentaris:

  1. Que bó tornar a reviure la cursa llegint el teu blog. Molt bé.
    Eduard.

    ResponElimina
  2. Que bó tornar a reviure la cursa llegint el teu blog. Molt bé.

    Eduard.

    ResponElimina