diumenge, 8 de juliol de 2012

XXII TRAVESSA NÚRIA – QUERALT – BERGA

Copa Catalana de la FEEC – Lafuma de curses d'Ultraresistència


Foto de Lluís Soler
El despertador em lleva a les 5 de la matinada. És el moment d'agafar el material, pujar al cotxe i anar cap a la ciutat de Berga.

A les 7:00 del matí comencen a sortir els autobusos llençaderes que portaran als corredors a l'estació del cremallera de Queralbs. El viatge en autocar i la carretera revirada, fa que algú moment la panxa i el cap tinguin ganes de fer la guitza. El viatge en cremallera és relaxant i en pocs minuts arribo a Núria.

Fa un dia radiant, esplèndid i d'altes temperatures. Crec que patirem força de calor. Mantenir una bona hidratació serà la clau d'aconseguir arribar en condicions d'éxit a Berga.


301 participants estem esperant que la primera campanada de les onze del matí del santuari de Núria ens doni la senyal del tret de sortida. 
Santuari de Núria. Foto de Lluís Soler
Altres anys, la travessa començava a les 16:30h de la tarda amb un recorregut amb els mateixos quilòmetres però amb menys desnivell. Aquesta edició per a mi serà tota una incògnita a partir del refugi del Rebost fins a Berga. Pels que comentaris d'altres corredors, encara que hi ha el mateixos quilòmetres, hi ha un augment en desnivell. Amb aquest canvi d'horari, pràcticament el 80% del recorregut el faré amb llum natural i aquest fet farà que el ritme de cursa pugui ser més elevat que quan ho fem amb llum del frontal.
Perfil altimétric del recorregut
Amb aquesta edició, ja son 5 que he fet aquesta travessa. Encara recordo amb nostàlgia la primera edició de l'any 91 on el final era al mateix Santuari de Queralt i només un centenar de participants es van atrevir a finalitzar aquest repte i on jo vaig tenir que abandonar a Can Cerdanyola. Però això ja fa molts anys!!!


Xips de cronometratge. Foto de Lluís Soler
Primera campanada de les onze del matí. La sortida en massa és ràpida. Increïble el ritme frenètic dels primers corredors. Per davant tenim 92 quilòmetres, 5800 metres de desnivell positiu i 7100 metres de desnivell negatiu. Jo m'ho agafo en calma. Prefereixo perdre temps en els primers 30 quilòmetres de cursa, ja que tinc més a perdre que guanyar.



Arribo al primer control de la Font de l'Home Mort en un temps 1:05:30. La calor es deixa notar. A partir d'aquest punt comença la pujada al Pas dels Lladres a 2530 metres d'alçada. L'ascensió me l'agafo en calma. Molts corredors m'avancen, no m'importa. La meva estratègia de carrera és anar de menys a més i no em vull equivocar en el ritme.

Un cop superes el Pas del Lladres, l'itinerari que continua és molt bonic. Pràcticament vas carenant tota l'estona entre la Cerdanya i el Ripollès. Els prats alpins faciliten a incrementar el ritme i a allargar la gambada. El control 2 està al cim de Coma Morera, a 2213 metres d'alçada.

Moments previs a la sortida des de Núria. Foto de Lluís Soler
Noto que estic un xic deshidratat i necessito beure beguda isotònica proporcionada per l'organització. La temperatura del líquid és elevada, és lo més semblant a un caldo, i això fa que la sensació de sed no te la puguis treure. És molt desagradable...


El control 3 està a l'estació del poble de la Molina. Arribo en 3:32:17. Vaig 30 minuts per sota del temps que m'havia fixat. En aquest avituallament és on començo a veure a força participants aturats i amb poques ganes de continuar la cursa. La sensació de sed no me la puc treure. L'organització ha preparat un sortidor d'aigua que és d'aturada obligatòria. Omplo els bidons d'aigua i faig un preparat de beguda isotònica. Les primeres noies passen davant meu, van molt ràpides. Això em sembla a mi...


Moments de la sortida. Foto de Lluís Soler
Sortint de la Molina comença una llarga i dura pujada fins el Coll de Pal a 2110 metres d'alçada. És el pas natural de la Cerdanya a la comarca del Berguedà. A partir d'aquest punt comença una llarguíssima baixada fins el poble de Bagà. Abans passo pel control de pas del xalet de Coll de Pal i en menys de 24 minuts arribo al control 4 en el Refugi del Rebost. Aquí hi ha una font amb una aigua fresca que durant uns minuts van ajudar a baixar la contínua sensació de sed.

El recorregut continua baixant, una llarga pista fins el control 5 del poble de Bagà en un temps de 6:54:19. El ritme de carrera és molt bo. Sempre vaig per sota pel temps que m'havia marcat de baixar de les 16 hores. A la plaça del poble de Bagà em trobo amb un dels favorits de guanyar la cursa que ha abandonant. Hi ha més participants que estan aturats. Les seves cares reflecteixen esgotament. Crec que alguns d'ells també han optat deixar la cursa. En aquest punt faig una aturada per menjar una amanida de pasta i em prenc una cervesa que em sap a glòria. He passat l'equador de la prova, ja he realitzat 48 quilòmetres i a partir d'aquest punt fins a Berga, el recorregut és nou i desconegut.


Baixant a la Molina. Foto de Lluís Soler
El tram de la sortida de Bagà fins la Collada de Turbians és dura i costeruda. Sort que el recorregut va per zones ombrívoles que donen una petita treva a la intensa calor. La sensació de sed és el company de fatiga que no deixaré en cap moment. El control 6 està a Gisclareny. Porto 8:58:29 de carrera i em notifiquen que vaig dels 20 primers. A pesar de la calor i de la desagradable sensació de estar poc hidratat, el ritme de carrera continua estant per fer sub 16 hores.


El proper control/avituallament està situat al poble de Saldes. El recorregut va per sota de les faldes del massís del Pedraforca. Les vistes d'aquesta muntanya són espectaculars. El sol comença a caure.

Arribo a Saldes amb un temps de 10:30:40 de carrera. És el control número 7 i és on cau la segona cervesa del dia. Estic fart de veure beguda isotònica calenta que no treu la sed. La nit està a punt d'arribar i és el moment de treure el frontal de la motxilla. Ara tocarà fer d'una atacada 1250 metres de desnivell positiu que em portarà dalt de la serra d'Ensija. Abans vaig passar pel control 8 del Parc de Palomera. Em prenc un caldo calent i tal com entra va sortir. La meva panxa no admet res. He d'aturar-me una estona. Em queden per davant 29 quilòmetres i no sé si seré capaç de continuar. Prenc uns glops de Coca-Cola, sembla que m'estic refent. Provo de continuar a un ritme més lent. Crec que m'hauré d'oblidar de l'objectiu de baixar de les 16 hores. Ara l'objectiu és recuperar la panxa i poder finalitzar la cursa.

El petit grupet de corredors que s'havia fet des de la sortida de Bagà l'he de deixar. El meu ritme de carrera és un altre que el d'ells. Faig tota la pujada sol. Amb la llum de frontal vaig buscant les cintes que balicen el recorregut. Abans d'arribar a dalt de la serra d'Ensija atrapo a dos corredors i a la baixada torno a connectar amb el grup que havia deixat marxat. Crec que m'he recuperat de la panxa. Arribo al control 9 de Peguera. Necessito menjar una mica. Fa hores que no he provat de beure ni menjar res. Un mini entrepà de pernil dolç i formatge i un got de coca-cola em senten de meravella.
De baixada cap al control de la Molina. Foto de Lluis Soler.
Augmentem el ritme, tots tenim ganes d'arribar al proper control. El terreny es favorable per córrer. El control 10 està al càmping de la Font Freda, en el poblet d'Espinalbet. Porto 15:45:35 de carrera. Només resten 7,7 quilòmetres, però la panxa torna a fer de les seves i per segon cop torno a vomitar. La situació es torna a repetir, el grupet marxa i jo em quedo sol amb un got de Coca-Cola. Els voluntaris del control m'animen a continuar, només queden 7,7 quilòmetres. Decideixo continuar, vull acabar!!! El camí continua, pujant i baixant, pels Cingles de Queralt. A aquestes alçades de carrera, les cames es ressenten i qualsevol pujada o baixada és un repte...

Amb paciència i controlant el ritme, la panxa es recupera. Torno a connectar amb el grupet i arribant al Santuari de Queralt es trenca. Cadascú decideix fer la baixada fins a Berga cadascú al seu ritme. Alguns companys van molt tocat de cames, altres tenim mal de panxa... però tots volem arribar a la meta de Berga.

En el meu cas, vaig aturar el crono en 17:17:18 arribant el 29è classificat de la general i el 9è de la meva categoria deixant enrera 92km, 5800mts D+ i 7100mts D-. Encara que volia haver completar el recorregut en 16 hores, no em puc queixar de res ja que durant dos moments pensava que tenia que haver abandonat. Les molèsties a la panxa em van fer dubtar si seria capaç arribar a Berga corrent.
Horaris de control de pas amb els temps parcials i acumulats de cursa
Dos dies després d'haver acabat la cursa, la web de l'organització publica que només van arribar a Berga 154 participants en menys de 24 hores. El 50% del corredors/es es van retirar i molts per problemes intestinals. Sens dubte van ser una de les Ultra que més recordaré per la calor, per la deshidratació i pel patiment dels darrers 30 quilòmetres.

1 comentari:

  1. Bona crònica Txema, ho has explicat molt bé, d'alguna manera tots vam patir i vam tenir sensacions semblants, va sermolt dura, també era la meva 5ena NQ però vaig haver de plegar a Bagà. Fins la propera!!!

    ResponElimina