dijous, 21 de març de 2013

34a MARATÓ DE BARCELONA


El diumenge 17 de març, la ciutat de Barcelona va tornar a viure la festa de l'atletisme professional i popular. 18.400 participants vàrem ocupar els carrers de la ciutat demostrant a nosaltres mateixos que som capaços de recórrer els 42195 metres en el menor temps possible.

Fira del corredor. Amb l'Abel Antón, en Pol Durán i en Joan Carbonell. 
Ja estic preparat dins del calaix de sortida. Ha estat dur arribar fins la marató. Molts mesos de preparació, d'entrenaments i sacrificis. Deixar de fer unes activitats per només fer unes altres, el running!!. Molt de treball físic amb un clar objectiu de poder millorar la marca personal de cadascú.

8:00h del matí els corredors/es del CAR a les fonts de Montjuic. Foto Joan
Dues setmanes abans de la marató em vaig fer una prova d'esforç màxim per control de salut i per poder ajustar el ritme de carrera durant els 42192mts de la marató. El resultat de la prova em donava uns valors totalment objectius per poder afrontar la cursa sense arribar al calvari i el patiment. No volia passar aquell moment del “no ho torno a fer més”.

El passat novembre vaig córrer la Marató de València i els records eren molt satisfactoris. La sensació de poder córrer i gaudir alhora va ser la combinació perfecta per voler-ho fer igual a Barcelona.

Perfil altimétric de la cursa
8:30h del matí. 18.400 participants ens posem en marxa sota un petit plugim que ens va anar acompanyant durant tot el dia. 2 minuts van ser el que vaig trigar en trepitjar la catifa que activava el meu crono. Durant els primers quilòmetres de carrera, has d'estar molt atent de no ensopegar amb cap participant. És impressionant veure com el Carrer de Sants té dificultats per acomodar a tants maratonians...

KM5. Travessera de les Corts. 00:21:24. FC mitja de 174. Bones sensacions... Vaig fresc. M'enxampen les llebres de les tres hores. Al·lucino amb una de les llebres que va tibant d'un carret amb un nen petit a dins. Pobre nen, es deu sentir com Fernando Alonso... Em faig el propòsit d'intentar seguir el ritme del grup de sub3, però de seguida veig que el meu pulsòmetre comença a marca un ritme que no em permetrà acabar la cursa. El meu objectiu de sortida és intentar anar a una FC de 170/172 sense donar importància al ritme de cursa.

KM10. Carrer París. 00:42:58. FC mitja de 170. Continuo amb bones sensacions i gaudint de l'ambient del públic totalment entregat envers els corredors. Em fa l'efecte que aquest any hi ha més públic animant al carrer. Poc a poc, any rere any, la Marató està sent més acceptada pels Barcelonins.

Foto Organització

Diputació/Vilamarí em saluden la família Mataró Llobet. Sempre és molt agradable trobar-te amb gent coneguda i els seus ànims són com una embranzida per fer-te pujar l'autoestima i sentir-te important dins de la marató.

Vilamarí/Gran Via. Estic arribant al barri de Sant Antoni i em començo a preparar a creuar-lo com un torero. Vull sentir-me protagonista i deixar-me animar per un públic de coneguts, amics i de la meva família. Dit i fet, picada de mans contra les mans del públic. Pujada de moral. Estic pletòric de forces. Em tornaré a retrobar amb el meu fill al quilòmetre 30 i a la meva dona i filla al 40. Uff. Només de pensar el que em queda per tornar a veure'ls em deprimeixo.

Pujant pel Passeig de Gràcia. Foto Organització
KM15. Carrer Rosselló/Avinguda Diagonal. 01:05:00. FC mitja de 177. La pujada del passeig de Gràcia fins l'avinguda de la Diagonal m'ha fet pujar les pulsacions. Per sort, el recorregut va pel carrer Rosselló, sense gaire desnivell, i aconsegueixo baixar les pulsacions per situar-les dins de la forquilla de 170/172. Abans del quilòmetre 17 em trobaré amb el meu germà Albert, la meva tia Carmen, i els meus cosins Clara i Jordi. El fet de dur una equipació amb colors cridaners fa que em puguin localitzar ràpidament a centenars de metres. M'alegro de veure'ls i els saludo.

KM18. Avinguda Meridiana/Carrer Mallorca. La família Manyanet López al complert em saluden des de la finestra de casa seva. És un clàssic de cada any. A partir d'aquest punt em toca fer un tram de pujada i baixada de gairebé 4 quilòmetres.

KM20. Avinguda Meridiana/Fabra i Puig. 01:26:44. FC mitja de 177. Em prenc un gel. La pujada de la Meridiana també ha fet que pugin les pulsacions cardíaques. Els meus pares m'estan esperant i puc compartir amb ells la meva il·lusió del córrer.

KM 20. Saludant als meus pares. Foto Josep Colomer
KM21,98. Mitja Marató. 01:31:25. FC mitja de 180. Uff. Vaig massa alt de pulsacions. He de baixar-les ràpidament!! Les sensacions continuen sent bones. Pel meu cap passa l'1:35h de la darrera Marató de València del passat novembre. Sense buscar-lo, em surt el temps que jo tenia pensat fer. Perfecte!!!

Passat el quilòmetre 22 es torna a repetir el ritual de saludar a la família Manyanet López, que des de casa seva em donen crits d'ànims. Gràcies cosins!!!

KM25. Rambla Prim. 01:48:35. FC mitja de 175. Em prenc un gel. Acabo de fer un tram monòton, avorrit i amb pocs espectadors.

KM26. Rambla Prim/Avinguda Diagonal. Els crits d'ànims i el meu nom el sento contínuament. A l'altra banda de l'Avinguda Diagonal està situat l'avituallament del meu club i això és garantia d'aplaudiments.

La família Surís Carcasona, sota la pluja, també han vingut a animar-me. Torno a rebre una càrrega d'energia i de moral. D'aquí poc tornaré a veure'ls de tornada.

En Pere Roca em notifica que tinc a pocs metres a en Toni de las Heras, acompanyat per l'Esteban Arauzo. Pel que sembla no van gaire fins. La samarreta multicolor d'en Toni la veig de seguida i poc a poc, sense augmentar el ritme, estic més aprop d'ell fins que l'avanço.

En Pol i en Roger preparant l'avituallament. Foto Mati Ongai

KM28. Avinguda Diagonal. En Sergi Ferrer i la seva filla i una mica més endavant la família Mataró Llobet, són els animadors que em tornen a donar ales. Amb aquest públic tan entregat, córrer no costa gaire.

KM30. Avinguda Diagonal. 02:11:02. FC Mitja de 176. Prenc un gel. Les sensacions són molt bones però el temps que passo no era el que jo volia passar. M'havia marcat passar a 02:09. He perdut dos minuts que sé que ja no recuperaré. Torno a saludar a la família Surís Carcassona al complert. I de seguida arribo a l'avituallament del Club Atlétic Running on està el meu fill esperant-me per oferir-me una ampolla d'aigua. Els companys i companyes del club no paren de cridar el meu nom. És una bogeria i he de controlar les meves emocions. Sóc un home feliç, només arribar i passar aquest avituallament ja paga la pena participar a la Marató de Barcelona. Busco al meu fill Pol, el visualitzo, el crido i ja està preparat per donar-me aigua. Gràcies fill. Tots aquests voluntaris ajuden a fer gran la marató de Barcelona. També són els protagonistes de la festa!!!

Avituallament del CAR del KM 30. Foto Josep Maria Queralt
KM32. Hem trobo a la Rosa A, l'Enric Amorós i la Carme. Crits d'ànims per part d'ells... Continuo amb bones sensacions i el meu cap i cames es comencen a preparar per fer un dels trams més durs de tot el marató. El front marítim és bonic, però sempre acostuma a fer aire. L'animació de la gent és pràcticament nul·la i als corredors ens toca posar el pilot automàtic i intentar fer caure els quilòmetres lo més ràpid possible.

KM 32. Bones sensacions. Foto Rosa Amorós

KM35. Carrer Marina. 02:34:02. FC mitja de 179. Em prenc un gel. Començo a notar fatiga i les pulsacions han pujat una mica. Em sembla que a partir d'aquest quilòmetre em tocarà patir fins el final. Em motiva saber que el corregut que em queda per fer, passa pel centre de Barcelona i tornaré a sentir l'escalfor del nombrós públic. Una altra motivació que tinc és arribar lo més ràpid possible al quilòmetre 40 per tornar-me a trobar amb la Gemma i la Sílvia. Aquest tram se'm va fer llarg...

KM40. Avinguda Paral·lel. 02:57:47. FC mitja de 177. Em prenc el darrer gel. Necessito forces per fer els darrers dos quilòmetres del Paral·lel. Busco a la meva família i al grup de Ball de Núria Dansa. Estic eufòric. Passo saludant a tothom. Vull fer-los partícips de la meva festa!!!

Quilòmetre 40. Foto Alfredo Iglesias
Això s'acaba i queda lo més dur: els darrers metres de la marató!!!! Qualsevol pla inclinat a aquestes alçades és lo més semblant a una muntanya. El tram final del Paral·lel puja, puja molt!!!

KM42. Plaça d'Espanya. Alegria!!! FC mitja de 188. Només em queden els darrers 192 metres, que sempre se'n fan molt llargs. Recta final de l'Avinguda Maria Cristina. Música a tope!!! Molta animació!!!

Els darrers 192 metres de la Marató. Foto Joan

Aturo el crono en 03:08:23. Amb una FC mitja de 175. Arribant el 1129 de 18400 participants i el 166 classificat de la meva categoria.


Amb aquesta marató sumo la 13a i he comprovat que la feina de mesos té recompensa. També he aprés a que la millor manera d'afrontar una prova com aquestes és seguint la freqüència del teu cor i córrer per sensacions.

Abans de tancar aquesta crònica, m'agradaria agrair els consells experts i savis de l'Eduard Barceló que gràcies amb ell he descobert que hi ha altres estratègies de córrer una marató. Eduard, com tu dius, la marató no em deixa baixar de tres hores, però jo ho seguiré provant. Fracassar és no intentar-ho!!!

1 comentari:

  1. El teu esforç ha trobat la seva recompensa !!! Enhorabona Txema !!!!

    Rosa Amorós

    ResponElimina